Fa dies que estic entretingut buscant informació sobre els bunyols aquests que es poden veure als aparadors de totes les pastisseries del cap i casal. Tal com ja em va passar amb la misteriosa botifarra groga que els catalans del Principat es mengen per Dijous gras, els bunyols de Quaresma els vaig descobrir quan ja era major d’edat, a Barcelona. O sigui, que al tros del País Valencià d’on vinc això d’un bunyol específic pensat per anar passant les (suposades) penúries de la Quaresma (actual) no es porta…
Hipòtesi confirmada: per anar tirant i a més són discrets
Quan vaig començar a buscar informació, la hipòtesi antropològica de partida era que aquests bunyols eren un recurs popular per fer menys dur un període de set setmanes on no es podia menjar res provinent d’animals de sang calenta. O sigui, l’abstinència de la Quaresma. El web del Gremi de Pastissers de Barcelona i Província recolza la hipòtesi: “el seu origen deu sorgir de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger”. Però la mateixa font fa una afirmació molt interessant: “A més, el seu aspecte és sobri, lluny de la fastuositat del tortell, amb sorpreses i ornaments que conviden a fer colla, o de l’exuberància de la mona de Pasqua, amb què els padrins sorprendran els seus fillols”. És a dir, el seu aspecte discret quedava bé en una època poc dada a cap mena d’excés i contribuïa, indirectament, a donar més presència a la futura mona.
I perquè els dimecres i els divendres?
Aprofundint una mica més en els bunyols de Quaresma he descobert que la tradició mana que es facin en dimecres i en divendres. Però no he aconseguit saber perquè. Segur que hi ha alguna raó; aquestes coses sempre tenen alguna explicació. Posats com estic aquesta tarda de dissabte a formular hipòtesis aquí en van un parell, una per a cada dia. Com que la Quaresma arrenca el dimecres de Cendra i aquest és el primer dia que la tradició mana per menjar bunyols, al final ha esdevingut una hàbit fer-los aquest dia de la setmana. Respecte dels divendres, suposo que és una resta de quan els cristians com Déu mana havien de fer abstinència tots els divendres de l’any i ara, amb l’estovament de la cosa, s’ha conservat solament per a la Quaresma. Què, versemblant? Si algú ho sap, si us plau deixeu un comentari val? Gràcies… [Actualització 11-02-2008: Sobre els dies de la setmana, mireu l’aportació que ens fa la Roser d’El bon menjar a l’apartat de comentaris d’aquest post, que recolzaria la validesa de la hipòtesi formulada quan vam escriure el post]
Una versió dels bunyols de vent i/o dels Brunyols de l’Empordà?
Un altre dubte que no he aconseguit aclarir és si aquests bunyols suposadament específics per la Quaresma tenen alguna particularitat i, en tot cas, quina relació poden tenir amb altres dos productes tradicionals de la pastisseria catalana: els bunyols de vent i els Brunyols de l’Empordà. Segons la Generalitat de Catalunya, els que es mengen per Quaresma són els empordanesos, que són diferents dels de vent: els primers més densos i compactes, els altres més lleugers. Però el Gremi de pastissers sembla indicar que els bunyols de vent i els empordanesos són la mateixa cosa i seria el que es menja per Quaresma. En tot cas, sembla que els bunyols de Quaresma no són un producte, sinó una pràctica: es mengen bunyols per Quaresma, però no se’n fan uns d’específics.
Receptes
Com que no he aconseguit saber quins bunyols es suposa que s’han de fer per a la Quaresma i no tinc tradició pròpia en aquest camp, us passo tres enllaços a blocs catalans que donen receptes de bunyols de quaresma, amb aquest mateix nom: Cocere, El bon menjar i La cuina de casa. També al web del programa Cuines, codirigit per l’admirat Miquel Sen, en trobareu una. Televisió de Catalunya ens ofereix una altra recepta, versió empordanesa, a través del nou programa Dolça Catalunya A les receptes que us passo també es veu la indefinció que us deia: uns s’assemblen més als de vent (Gemma diu que són el mateix) i uns altres als de l’Empordà. O sigui que, com gairebé sempre en la gastronomia popular, la cosa va a gustos…
Recomenacions
Com que som gent sense recepta pròpia de bunyols, aquesta Quaresma m’he dedicat a fer treball de camp (jejejeje) buscant un lloc on trobar unes bones boletes fregides dolces que siguin les nostres. El resultat de la recerca ha donat lloc a dos bunyols i dues pastisseries, que trobareu ben detallades en aquest post.
Massitet
Olleta de verdures 
Un post moooolt interessant! Cada vegada m’apassiona més el tema de les receptes tradicionals, els seus orígens, la història i les receptes…
Com tu dius, és molt difícil saber quins són els bunyols de quaresma. Jo més aviat em decanto per dir que és una qüestió regional… Però em sembla que els brunyols de l’Empordà es fan per setmana santa, mentre que els de vent es fan els dimecres i divendres de quaresma (el perque d’aquests dos dies tampoc el sé…) Tot plegat em sembla apassionant!
Si algú té la sort de tenir TDT HD, pel canal de TV3 en proves passen un programa sobre els bunyols que està molt bé. Val la pena veure’l i expliquen molt detalladament la recepta dels brunyols de l’Empordà.
A nivell casolà trobo que són més fàcils de fer els bunyols de vent que els de l’Empordà ja que la massa és molt més senzilla, sense llevat. A veure si m’atraveixo aquest any amb els brunyols de l’Empordà 🙂
Hola Gemma!
Moltes gràcies per valoració que ens fas del post. “molt interessant”, diu… M’has posat la pell de gallina! jejeje
Moltes gràcies també per l’aportació al “debat”. Estic d’acord amb tu que sota aquest nom de bunyols de Quaresma es deuen trobar diferents tradicions locals (fins i tot familiars?) que fan que sigui complicat aclarir d’on ve i com va la cosa… Avui, buscant una mica més, he trobat una referència a lamalla.com on diu que per Quaresma allò que es menja són bunyols de vent…
Això del canal de TDT HD estic en vies de resoldre-ho. A veure si arribo a temps per veure la recepta!!!
Per cert, si “t’atreveixes” amb els de l’Empordà, me’ls deixaràs provar? jejeje
Bon dia,
he estat llegint el teu post i afegeixo unes quantes línies al que ja heu dit. Eels Brunyols de l’Empordà, i els Bunyols de vent tenen una diferència, o per lo menys antigament la tenien, els de vent es poden menjar tal qual, però també són els que s’omplen de crema, cabell d’àngel i altes tipus de farciment dolç (antigament eren els que no tenien forat). Els Brunyols de l’Empordà els podem trobar amb anís o sense això ja va una mica a gustos i a tradicions locals.
En quan al perquè de només es fan els bunyols dimecres i divendres, nosaltres vàrem preguntar a varis pastissers i ens van explicar que antigament hi havia abstinència el dimecres de cendra i els divendres, en especial el divendres, dia que la família es reunia per a fer bunyols tots junts i fer un bon berenar, tal i com has explicat al teu post.
Però bé això de les receptes dels Bunyols pot variar molt en funció a la comarca que es facin, el que està clar és que som terra de bunyols, la nostra gastronomia té com a mínim 5 – 6 receptes de bunyols, són pràcticament iguals, però depenen del lloc varien els ingredients, com els Bunyols del Vendrell que porten ametlles picades.
Bon Profit i Bona Quaresma!
Salutacions,
Hola Roser!
Moltes gràcies pels aclariments que afegeixes en el teu comentari. Certament, la cosa dels bunyols és molt més complexa (i molt més apassionant!!!) que no em pensava, sobretot al principi de buscar informació per aquest post.
Moltes gràcies, també, per la informació que ens fas arribar sobre perquè es fan i es mengen en dimecres i en divendres. Ves quina cosa, quan vaig escriure el post devia estar inspirat! 😉 Ara mateix l’actualitzo per a fer-hi constar la teva aportació.
Molt bona Quaresma!
Certament, això d’internet és la bomba! Tenia aquest dubte inmens i vital sobre els recent descoberts (per mi i la meva família) “brunyols”… i només picant a l’ordinador, m’he trobat amb les vostres interesantíssimes aportacions!!! Us volia felicitar pel fet de tenir curiositat per coses gastronòmico-culturals i per l’alegria de voler compartir els coneixements. Jo també ho faré! Li paso a tota la meva família la vostra informació!
Però seguirem indagant pels pobles de l’Empordà!
Salut
Hola Esther!
No saps com ens alegra el teu missatge! Veure que li és útil a la gent li dona sentit a la cosa, sobretot si t’ho fa saber amb tant d’entusiasme. Moltes gràcies, de debó.
I si investigueu més per l’Empordà, expliqueu-nos com us ha anat, val? A nosaltres totes aquestes coses ens apassionen!
Salut
Genial el treball de camp i la informació que doneu. Una cosa, potser és problema meu, però quan clico a l’enllaç de les receptes final, em surt que és un bloc protegit… Encara no està publicat i ens hem d’esperar?