Alvocats: primer plat i postre

Fa molts anys, un amic de la meva germana es va quedar ben perplex quan vaig partir un alvocat (que no advocat) per la meitat, vaig treure el pinyol i vaig posar sal, oli i vinagre. A casa meva era tan habitual menjar-los així que la que va posar cara de circumstàncies vaig ser jo quan ell em va dir “però si això es menja amb sucre!!” (haig de confessar que encara no he fet la prova).

dsc_0001.jpgAra que hi penso, li podia haver dit que si ell no els havia menjat mai en una amanida, amb palitos del oceano que diu la meva mare, tomàquet, enciam,… I ara que hi penso també, potser el que el va fer estarrufar el nas va ser que aquesta cosa salada que jo m’estava preparant fos per postres.

En fi, que últimament he descobert els alvocats de Cal Neguit i no passo per la Boqueria sense comprar-ne uns quants.

Per cert, per on deu parar aquest amic de la meva germana?

kisumenja

Anuncis

4 thoughts on “Alvocats: primer plat i postre

  1. Novament gràcies! Aquesta setmana vàrem comprar el mateix, ja veig. Tinc uns alvocats a casa i me’ls anava menjant tal com raja (trobo que són prou saborosos) però això és també una idea. Ara bé, no crec que els prengui de postres, però els dos que em queden acabaran com els que suggereixes.
    Sou una joia per a la gent que tenim poc temps per cuinar i, a més, ni ens agrada massa ni se’ns dóna especialment bé (tot i que mai he enverinat ningú i tot el que faig és comestible i, en ocasions, força bo).

    Atzavara

  2. Hola de nou, atzavara!
    La veritat és que sóc una addicta a fer-los amb sal, oli i vinagre, però aquests de Cal Neguit els trobo tan espectaculars que a vegades em sap greu no menjar-me’ls tal qual. Quan la matèria prima és bona…

  3. No sé de quan deu ser aquesta experiència amb l’amic de la teva germana, però jo em quedo prou parada quan avui en dia algú no coneix com menjar-se un alvocat. Si més no que sàpiga que es posen a les amanides, que crec que sol ser-ne l’ús més freqüent. Ho dic perquè just aquest diumenge passat em va passar en un dinar que vam fer tota la colla i precisament hi havia una amanida que duia alvocat. A aquesta fruita li escauen molt els àcids, probablement per la seva facilitat en oxidar-se. Ja ho diuen que la naturalesa és sàbia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s