També la truita de patata té el seu secret

Amb la truita de patates sol passar allò que sempre la que fa la mare d’un (o una) és la més bona que ha tastat mai. Cosa amb la què no estic gens d’acord perquè qui la fa més bona és la meva mare, jejje, (sí, la mateixa que ens va passar la recepta del pastís de pastanaga) i, en segon terme, la meva, que la faig com ella.

Amb la truita de patates sol passar allò (també) que hi ha gent que pot fer meravelles a la cuina, montar-te uns plats de restaurants pijis pijis i no saber fer un ou fregit o tombar una truita… ,oi? Cosa que sí que és veritat, al menys, a casa meva. Ara que hi penso, de fet, no se si Massitet n’ha feta mai cap de truita de patata…

Però en fi, al que anem. Així és com jo ho faig: Tallo les patates en daus força petits (segons el dia també hi poso ceba). Aquí ve el primer secret: no les tiro a l’oli fins que no està hipermegasúper calent, així queden més torradetes de fora, i després baixo el foc i deixo que vagin fent a poc a poc (mooooolt a poc a poc). Mentrestant he batut els ous en un bol i quan veig que els daus de patata ja s’han fet, agafo l’espumadera i els afegeixo al bol. Segon secret i més important: mentre més temps estiguin reposant els ous amb la patata, millor. D’aquesta manera van xuclant l’ou i queden molt melosos. Finalment, quan torno a posar la barreja al foc, torno a fer la jugada de “castanya” foc al màxim i al cap de no res, baixar el foc i que, novament, es vagi fent poc a poc (mooooolt a poc a poc). Aquest tan a poc a poc vol dir que hi ha vegades que des que tallo les patates fins que he posat la truita al plat ha passat una hora.

I ja està! Ja veieu que de secret, poc, però crec que la (bona) cuina està plena de “truquillos” d’aquests.

Kisumenja

Anuncis

6 thoughts on “També la truita de patata té el seu secret

  1. Eeeeeeeeeeehhhh, que paaajaaaaaaaaaaaaaa????!!!!!! Per una vegada que intento fer una truita de patata i em surt un revoltillo de patata i ou, va i m’he de defensar de no saber fer truites!
    Feta la broma, és veritat que no en se fer (no les se girar…) i que l’especialista a casa nostra és Kisumenja, encara que en aquest cas qui s’ho menja sóc jo! jejejeje (Val, es dolent i poc original, però tinc una tendència irrefrenable a fer mals jocs de paraules a la primera que puc!).
    Per cert, la segona foto dóna unes ganes brutals de menjar truita de patata!

  2. Jo no es que em passa últimament que les truites em surten de lo pitjor. L’última que vaig fer, la patata se’m va passar de torrada. En principi li fotia la culpa a les patates, (que no són bones per a fer truites, em deia a mi mateixa) però després de llegir el teu post, provaré de fregir-les com la teva, a veure si veritablement són les patates o sóc jo. Per descomptat la pinta d’aquesta és fantàstica

  3. Hola Lurka!
    Sobre el tipus de patata, massitet et podria dir que està fart de recomanar-me les Red Pontiac per bullir i les Agra per fregir però jo no me’n recordo mai i la primera que agafo és la primera que cau. Sí que és veritat que algun tipus de patata s’enrosseix molt i sembla que ja estigui fregida i realment per dins no ho està. Però bé, a mi sempre m’ha anat bé fer-ho com dic al post, sigui quina sigui la patata.
    Ja diràs què quan tornis a fer la truita!!

  4. Te pareix un bon nom Massita?? jejeje Aque no saps qui soc?
    Això de les truites no te mes secret que fer-ne moltes, encara que crec que lo mes dificil es tombar-les i que no et quede un plat d’aquests tan moderns que
    es diuen Revuelto de lo que sea.

  5. Hola Massita!
    El nom me pareix molt bé! Claro que sí! Benvinguda a casa, Massita… jejeje
    I en això de girar la truita téns tota la raó del món: un dels motius pels quals a casa la truita les fa Kisumenja i no jo és que no sé girar-les!!!

    Molts besets!

  6. Aquesta truita te una pinta espectacular. A casa les truites les faig jo, Sra. Gos, tot i que si són grosses el Sr. Gat s’ha d’encarregar de girar-les perquè em fallen els canells :((
    Faig servir la mateixa tècnica de foc a tota castanya i desprès baixar-lo que tu, però com que no puc deixar-les crues de dins, també tinc un “truquillo” per que quedin meloses : barrejar una poma amb les patates, així encara que sigui ben cuita no queda seca.
    petons gastronòmics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s