Llarga vida a Pepito La Isla!!!!

El passat 25 de novembre, una bona part dels amiguetes (sospitosos habituals d’aquesta mena de fregaos gatronòmics, encara que no hi erem tots per baixes laborals i cotxes que no arranquen en el moment clau) vam fer una excursioneta a Vinaròs des de diferents parts del país per arrear-mos, com Déu mana cada mes de novembre, una bona mostra dels millors arrossos que es poden trobar per Vinaròs a aquestes alçades de l’any. Com tots els anys anteriors (amb aquest és el tercer) i per aclamació popular, el restaurant escollit és La Isla, situat al número 5 del Passeig de Sant Pere i regentat per un històric de la gastronomia local: Pepito. I la veritat, hi ha coses que és millor no canviar-les: com ens vam posar! Que bó estava tot!!

I què vam menjar? Prepareu-vos per morir d’enveja!

Com ja vam comentar en el post de la prèvia, la cosa del Mes dels Arrossos va d’un menú tancat en el qual cada restaurant ofereix uns entrants amb el millor de la casa seguit d’un pla fort d’arròs. Els entrants de Pepito són els clàssics del local; d’altra banda, una autèntica garantia de bon producte ben elaborat i per tant, bona satisfacció. Aquí va la llista:

Pa amb tomàquet i pernil ibèric d’aglà: molt correcte, però no és el fort de La Isla.

Cloïsses a la marinera: aquí la cosa ja es posa seriosa. Entrem en el camp que el restaurant controla: el peix i marisc frescos de la zona. Força grossetes, estaven al punt de cocció acompanyades d’una salsa marinera suau que acompanyava perfectament el gust de mar del marisc. I el puntet de les herbes aromàtiques del Maestrat dins la marinera era tan subtil… Per sucar-hi pa, cosa que vaig fer amb insistència!

Xipirons amb favetes i carxofes: Des del meu punt de vista, un dels plats estrella de La Isla. Uns xipirons frescos, frescos, ben gustosos i al punt (un pèl durets, com ha de ser) saltejats amb un bon oli d’oliva amb favetes, cors de carxofa i alls tendres. Ooooooooooooohhhhhhhhhhhh!!! El gustet de mar dels xipirons, l’amargoreta suau de les favetes i el contrapunt metàlic de les carxofes resulta genial! Què bó, per l’amor de Déu!!

Llangostins de Vinaròs a la sal: Eren uns llangostins petits, que a la zona en diem monets, i que estan molt valorats. El saber popular diu que són més gustosos i a mi m’agraden més que els grans, molt més carnosos… Aquests estaven cuits a la planxa amb un simple punt de sal. També estaven al punts, un pèl durets i clavats de sal. Per xupar-se els dits, cosa que vaig fer amb la mateixa insistència que vaig sucar pa a la salsa de les cloïses!

En aquest muntatge fotogràfic d’aquí sota podeu veure els llangostins i les favetes (si clickeu aquí anireu a la pàgina de Flickr on estan totes les fotos del dinar, més grans i de més qualitat).

entrants_mes_arrossos.jpg

Després d’aquests entrants, que francament ja pagaven la pena de l’excursió, va venir l’excusa del viatget: els arrossos. Si Pepito treballa bé el peix i el marisc, en els arrossos no es queda gens curt. O perquè us penseu que la meva familia acabem acudint cada any i els amiguetes demanen reincidir??!! Com cada any, en comptes de demanar un sol arròs en vam demanar tres, per poder fer un tast de diverses receptes que Pepito ens va presentar en dos plats (vegeu la foto a sota). Enguany la sel·lecció d’arrossos incloia un arròs que ja es pot considerar un clàssic d’aquesta trobada i dues novetats. I una de les novetats crec que ja es pot considerar un clàssic modern de la trobada. Anem a pams…

El clàssic de tots els anys era l’arròs empedrat de bacallà. Arròs (obvi), bacallà esqueixat, verdures i (d’aquí l’adjectiu d’empedrat) mongeta tipus Santa Pau. Molt gustós (el bacallà hi ajuda) i amb una textura curiosa que combinava l’al dente de l’arròs amb la farinositat (s’entén?) de les mongetes. Dels millors plats que fa Pepito per al Mes dels arrossos. Aprofiteu l’ocasió si podeu, la resta de l’any no el solen fer.

Una de les novetats de l’any va ser l’arròs mariner de gambes i cigales. Molt més subtil que l’anterior, es tracta d’un arròs sec (a l’estil d’una paella, per entendre’ns…). També estava al dente i tenia el saboret d’un arròs amb brou de peix i acompanyat de marisc fresc de la zona. Estava bó, però no em va emocionar com ho van fer l’empredat i sobretot el següent… Buffffffff, el següent…

L’arròs caldós de galeres (el de la foto de l’esquerra) és, sense cap mena de dubte, un dels principals descobriments gastronòmics de la temporada. Potentíssim de sabor, amb el gust penetrant i persistent (no marxava mai de la boca!) de les galeres; i la densitat espesseta i un pèl greixossa del brou (de caldo, caldós) omplia la boca de sabor de peix. Perlamordedeunostresenyor! Quin arròs més bó!

arrossos_del_mes_dels_arrossos.jpg

Per acabar de rematar la cosa, el postre va ser un pastís tradicional de finals de novembre i primers de desembre a Vinaròs, el pastisset de Santa Catalina. Explicat molt esquemàticament, i com podeu comprovar a la foto, es tracta d’un pastís de merengue farcit de pa de pessic i fruites confitades. Lleugeret no ho és, però és ben bó! En la línia del dinar, un postre molt saborós i dolç, fins al punt que se t’enganxa al paladar i et deixa els llavis que no els pots separar de la melositat del sucre! jojojojojo Quina manera més bèstia d’acabar! Molt potent, però també va ser un bon descobriment per als no-vinarossencs, ja que és un pastís molt, molt local (o això pensem els lugarenys…). De tota manera, un parell d’energúmens gastronòmics encara es van arrear un postre de gelat de vainilla, nata muntada i xocolata desfeta, anomenat Dama blanca (ep, però sense renunciar al pastisset, no us pensessiu!). Menys mal que Pepito ens va donar entre l’arròs i les postres un sorbet de llimona casolà que va fer baixar una mica la cosa…

postres_mes_dels_arrossos.jpg

Per acabar, ara de veritat, Pepito ens va deixar a sobre la taula l’oruxo casolà que fa ell mateix i amb regust de romeret (m’agrada tant aquesta herba aromàtica…), dolcenc i molt licorós que ajuda molt, molt a fer la digestió.

En fi, no sé com ho vieu, però jo no m’ho pensaria gens el 2008!

Salut!

Advertisements

6 thoughts on “Llarga vida a Pepito La Isla!!!!

  1. Hola Maria!
    M’alegra veure que comparteixes el “judici” sobre el dinar. Ja veig que l’any que ve se’ns complica la vida: de tres arrossos solament en podrem triar un!! 😉
    I efectivament, David, ja saps que és un gran home. Encara que ja està grandet i s’atabala una mica prenent nota… 😉 La Dama blanca et va arribar al cor, eh? Ho entenc perfectament!

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s