Un bunyol…

No, aquest post no inclou una recepta sobre bunyols. Aquí, l’accepció que fem servir de bunyol és la segona del Gran Diccionari de la Llengua Catalana: “cosa mal feta”. I ho apliquem a la visita que vam fer a la celebració de l’arribada dels vins nous que, impulsada per VilaViniteca, es feia el passat dimarts 27 de novembre al Born. Doncs això, que la nostra visita va ser un bunyol; una cosa mal feta…

Vist el post de la Mar Calpena a Baixa Gastronomia (bonic i interessant bloc, de debò: visiteu-lo) nosaltres devíem arribar, emprant les seves paraules, “quan la cosa ja començava a degenerar davant de qualsevol guingueta on s’insinués menjar gratuït”. Si llegiu el post de Mar, la cosa és interessant de fer. Com explicàvem en aquest post, per 4 euros et donaven una copa amb la qual podies provar (de franc) un munt de vins interessants de la collita del 2007 i, previ el pagament d’un modest preu, menjar productes o elaboracions dels comerços i restaurants del barri. De fet, per això el vam recomanar….

Però és evident que has de matinar i arribar quan la gent encara es comporta de manera decent i la logística no ha rebentat davant l’afluència massiva de persones. Quan nosaltres vam acudir, no quedaven copes en un dels punts on en podies aconseguir i era LITERALMENT IMPOSSIBLE arribar a l’altre. Per posar un exemple, vam trigar al volt de deu minuts per recórrer el carrer de Canvis Vells, que dubto molt que passi molt dels 50 metres de llargada. De fet, aquesta foto de la Mar posa de manifest com estava la cosa. A més, no solament hi havia molta gent, si no que la majoria anava entonadeta pel cap baix (sobretot els que tenien pinta d’Erasmus…) o es llençava en planxa a sobre de les gunguetes a la caça de qualsevol cosa que li donessin. Total, que ens vam enretirar…

L’alternativa : Vinya del Senyor + Petra
Davant de la frustració, vam optar per fer una fugida endavant i vam anar a la Vinya del Senyor (a Verema hi ho podeu trobar més comentaris) a fer unes copes de vinet i picar alguna coseta, mentre ens miràvem la façana de Santa Maria del Mar. Es tracta d’un dels bars de vins (es diuen així o vinacoteques? no ho he aclarit mai…) més interessants que coneixem i és, si no estem mal informats, dels primers llocs de la ciutat que van apostar per aquesta línia de servir copes de vi i una mica de menjar per acompanyar-les (i no a l’inrevés).

Dels vins ens vam quedar amb el Licorella Blanc (Cellers Unió, DOQ Priorat), molt interessant: fet amb Pedro Ximenez, és un ví sec molt perfumat, fruitós i amb una fusta molt ben integrada. Fermentat sobre lies, té volum i dona una sensació oliosa en boca (se’n diu greixós, d’això? No trobo els apunts del curs de cata…jejeje) que ens agrada molt. De menjar ens vam quedat amb una mandonguilles de ceps i fetge gras que encara salivo ara quan hi penso! També molt bó el pa amb oli (un d’arbequina de la D.O. Siurana, fet també per Cellers Unió) i deliciosa la secallona del Pallars.

D’aquí vam sortir a buscar un lloc per sopar i vam fer cap al Petra, un dels diversos restaurant que porta l’Ada Perellada (nosaltres coneixem el Semproniana Fogons i el Pla del Àngels). La cuina és així com una mica fusió sobre base mediterrània que et resol perfectament un sopar arreglao pero informal. Vam sopar una amanida de tonyina fumada (correcta) que vam compartir i jo em vaig arrear una hamburguesa (mentida: te’n posen 2) amb crema de platan i formatge (bona) mentre Kisumenja, fent honor al seu nick, es cruspia una cuixa d’ànec confitada acompanyada de poma rostida, salsa de vi negre i brie (sense cap mena de dubte el millor plat de la nit). De postres res, encara que jo he de fer un esforç sobrehumà per no demanar un Delirium tremens de xocolata cada cop que menjo en algun dels restaurants de la Perellada. Per veure ens vam demanar una ampolla de Perro Verde, un Verdejo de Rueda que ens agrada moltíssim.

En fi, ja veieu: ens vam construir una alternativa per superar el disgust d’arribar tard i malament a l’esdeveniment; i ens va sortir força arreglat. Encara que l’any que vé farem cas de l’experiència de la Mar i acudirem una mica abans! 😉

Anuncis

2 thoughts on “Un bunyol…

  1. Sí, jo també m’ho vaig trobar a petar de gent, però fins darrera hora no vaig veure escenes més pròpies de refugiats de catàstrofe natural… Dos nois -com ara de la meva edat, és a dir, tirant cap a granadets- em van preguntar on donaven les samoses i els vaig dir on, però que valien un euro, i hauríeu d’haver les cares de decepció. Ni que els hagués dit que en valien mil!
    Les vostres alternatives em semblen prou atractives (malgrat l’absència de Verdejo!). Crec que jo vaig gaudir del merder perquè hi vaig anar sola i no m’havia d’amoïnar de si perdia el meu grup, però probablement m’hagués exasperat tant de cacau si hi hagués anat amb algú.

  2. Hola Mar!
    Nosaltres vam anar tots dos però és que ens va semblar una mica excessiu la quantitat i el comportament del personal. Per cert, molt il·lustratiu l’exemple de les samoses! Però ja vaig comentar que les aglomeracions m’estressen molt, moltíssim. Així que hi vaig entrar ja una mica a la contra.
    Les alternatives, la Vinya del Senyor em sembla la millor per a fer unes copetes de vins. I per sopar, la relació qualitat-preu-satisfacció del Petra és força interessant, des del nostre punt de vista, per una situació com la descrita, on no surtes amb la intenció de fer el millor àpat de la teva vida. No tots els dies són per anar a la Hofmann o l’Àbac!! jejeje

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s