Croquetes de tonyina de Maribel

Mentre anem preparant el post sobre la celebració del mes dels arrossos que vam fer ahir diumenge a Vinaròs amb part dels amiguetes (hem de processar les fotos i tot això), obrim la sèrie sobre croquetes que ens ha de dur a oferir als nostres estimats lectors les receptes de totes les que van competir (bé, és un dir…) al I Concurs Interamiguetes de croquetes.

L’exposició es farà per per rigorós ordre d’arribada dels correus electrònics amb les receptes, que han deixat la següent estructura narrativa: primer les croquetes de tonyina de Maribel, seguides de les de pernil de Julián i després les més buscades pel públic: les de fetge gras, ceba i poma de Ximet jo no volia participar i vaig triomfar com l’Starlux. Després, i aquí no sé quines aniran primer, les de pollastre (rostit) d’un servidor i les de rap de Kisumenja. Comencem.

Croquetes de tonyina de Maribel (amb repòs inclòs)

En principi, sembla que els ingredients de la cosa no han d’oferir grans variacions, però com veurem al llarg de la sèrie les característiques dels olis, llets i farines per fer la beixamel (al final, la base de la croqueta) canvien substancialment i per no coincidir no ho fem ni en la mantega. Aquí va la recepta Maribel:

Es prepara la beixamel amb margarina President, llet semidesnadata Pascual, Maizena i un polsim de sal. La combinació i mètode són els següents: es posen dues cullerades grosses de margarina i dues d’iguals de Maizena en una cassola; i es va afegint la llet fins que la pasta quedi “raonablement consistent” [sic.] (ho he volgut marcar perquè Maribel es caracteritza per pensar que allò que ella considera “raonable” o “normal” és compartit per la resta de la humanitat… jejejeje).

Un cop es te la beixamel feta, però encara calenta i a la mateixa cassola, s’hi afeigeix la tonyina Rianxeira al gust (Maribel en va posar dues llaunes mitjanes) i es barreja ben barrejat. Llavors es deixa en repòs les hores que facin falta fins que la mescla es prou compacta per manipular-la i donar-li forma de croqueta. Llavors, es fan les boles i es passa per ou batut i pa ratllat Gallo. Es ara quan es fregeixen en oli de girasol abundant ben calent (Maribel és l’única concursant que l’empra: els altres quatre vam tirar d’oli d’oliva) . I fins aquí la recepta! En van sortir una quinzena “mida Maribel”, que vol dir d’uns cinquanta grams per croqueta…

La veritat és que van quedar compactes però meloses i amb un sabor a tonyina molt matisat i suau, agradable, que convidava a repetir: no estaven olioses ni el gust de peix ofegava, un dels trets que pot (sol?) passar amb les croquetes de tonyina. Dit amb la jerga típica (tòpica?) d’una mena de crítica culinària: “Un clàssic ben executat amb respecte per la materia primera i on es nota el domini de la tècnica per part del xef”. 😉

Bon profit!

P.S.: La Mar té al seu bloc una versió ràpida (l’antitesi del repòs maribelià) de croquetes de tonyina força interessant i Ligasalsas ens regala una dissertació sobre la croqueta que em te el cor robat, com tot el seu bloc…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s