Aromes de bolets dels boscos del Solsonès (by Klaus)

La nostra estimada amiga Klaus (és el nom en clau, per allò de mantenir l’anonimat…) ens va convidar als sotasignants (Kisumenja i Massitet) a passar la nit de la castanyada a casa seva. La resposta va ser immediata: Síííííííííííííííííííííííííí! Tal com cuina aquesta senyora, qualsevol desaprofita l’oportunitat d’acudir a casa seva i gaudir de la seva cuina! Total, que a taula en vam ser cinc: els qui signen, l’admirada Klaus, Maria i Joan Antón, tots amics i fans declarats de la cuinera… Ho sigui que la cosa anava de bona cuina, bona companyia i bona conversa…

La cosa, com era d’esperar, va ser per llepar-se els dits i copiar receptes. I mira que al llarg de la setmana la Klaus no feia més que remenar la cua (frase molt pròpia de Maria…) anunciant problemes diversos amb les receptes i amb els productes. Al final, res, falsa alarma: els típics dubtes que et surten quan ets bo fent una cosa i no vols defraudar les expectatives dels convidats. El menú, amb títol inclòs i que cada comensal tenia a costat del seu plat escrit en un full tallat amb tisores de dents (no només cuina bé sinó que té cura del més mínim detall), us el passem literalment per a que pugueu envejar-nos amb més intensitat (jejejeje):

Aromes de bolets dels boscos del Solsonès

Primer plat:
Sopa de carbassó i bolets del Solsonès amb pernil de Terol a la Juliana

Plat de pas:
Llenties amb xipirons, bolets del Solsonès i ceba caramel·litzada

Segon plat:
Farcells de vedella amb demi cuit, bolets i canyella de Kumarakom acompanyats de salsa “aromes del Cap del Pla” i rovellons a la llauna

Postres:
Selecció de panellets variats de can Escribà
Castanyes i moniatos de can Mauri

Amb l’acompanyament de:
Vi negre Remelluri Reserva 2001 (D.O.Q. Rioja)
Agustí Torelló Mata. Reserva barrica 2003 (D.O. Cava)
Liqueur Mûre de la casa Kuhri de Colmar (França)

      
      

Com veieu, la cosa va ser temàtica a partir de bolets del Solsonès, la comarca dels tres comensals que no érem Kisumenja ni un servidor. I per a més inri, van ser d’un paratge del Solsonès (el Cap del Pla), d’on segons els entesos locals es generen alguns dels millors bolets que es poden caçar al Principat. En fi, per llepar-se els dits (literalment) i copiar receptes (també literalment)…

Tot i els ais!, uis!, i demés de l’amfitriona, queda claríssim que ha tornat a deixar bocabadada a kisumenja. Aquesta dona no sap què ha aconseguit: en el primer sopar que vam fer a casa seva vaig tastar un rap boníssim i, el dia de la castanyada, vaig demanar-li que em posés un segon plat de llenties (i no m’agraden ni el peix ni les llenties!!!). A veure, sobre el peix ja parlaré un altre dia, perquè resulta que el bon peix sí que m’agrada però jo no ho sabia… (Oi, Massitet?).

La veritat és que el conjunt del sopar, les receptes, van ser excel·lents. Per a mi (Massitet) el punt àlgid de la cosa també va estar a l’amanida de llenties (aquesta la penso feeeeeeeeeeeeeeer), encara que els farcellets no es quedaven gens, però gens, enrera: el farcti era sublim i, tot i els dubtes de la chef, el pernil no sobrava en absolut. La crema molt bona, però tots vam convenir que els bolets no acabaven de ser prou presents. Juer, quin sopar ens vam arrear! I per fer-ho més bonic i acabar de soltar unes llengues que ja van prou per lliure, quatre ampolles de cava. Sí senyor, com Déu mana! És que aquest Agustí treballa molt fi… Joan Antón, que encara no el coneixia, ja se n’ha convertit en adepte, del Reserva Barrica…

Tal i com hem dit abans, Klaus cuida molt bé TOT el que envolta un sopar. Als convidats ni us dic, el producte amb què cuina, com cuina… I la música no podia ser menys. Cada convidat va rebre una còpia del menú amb la música que havíem escoltat i aquí us passem el que anava sonant de fons mentre xerràvem, rèiem, menjàvem, bevíem i, sobretot, ens ho passàvem bé:

     
Beethoven : Concert per violí per Anne-Sophie Mutter amb la BerlinerPhilharmoniker dirigida per Herbert von Karajan
Osacar Peterson trio : West side story
Carla Bruni : Quelqu’un ma dit
Billie Holiday : A portrait of
Caetano Veloso : Fina estampa
Diana Krall: The gril in the other room
Nat King Cole : Songs from the heart
Bebo i Cigala: Lágrimas negras

Ja veieu!, si mai coneixeu algú que pugui tenir com a nom en clau Klaus (valgui la redundància), ja podeu córrer a mirar de fer-vos-en amics: és una garantia de molt bon menjar i una companyia al mateix nivell. Nosaltres ja salivem a l’espera de la propera trobada.

Kisumenja i Massitet