Fa un mes que no faig gaspatxo perquè s’ha acabat el mes de setembre. Això continua igual que quan vivia amb els meus pares: quan començava l’escola ja sabia que no hi trobaria més aquesta “sopa” ( així li diuen alguns) a la nevera. He escrit sopa entre cometes perquè una sopa no te la veus quan arribes de jugar amb els amics, quan arribes de marxa, com si fossin unes postres o fins i tot substituïnt l’aigua a l’hora de dinar. A casa meva això era així, a qualsevol hora, sobretot el meu pare i jo, obríem la nevera i au!, un, dos, tres gots… Uns addictes! Val a dir que igual sí que és una sopa però nosaltres… en fi!
La veritat és que a la cuina intento entrar-hi ben poc però quan hi entro acabo passant-m’ho bé. I per alguna raó que desconec m’agrada fer gaspatxo. Deu ser pels records de casa, de l’estiu? O deu ser perquè em recorda que la meva mare va començar a fer-lo a uns 1000 kms d’aquí?
Cada cop que l’he fet ha estat a ull, però l’última vegada vaig pensar que era millor posar les coses primer en una balança per complicar menys la vida a qui volgués intentar-ho, no?
- pa sec (60 grs.)
- pot gran de tomàquet sencer pelat (aprox. 500 grs.)
- pebrot verd (50 grs.)
- cogombre (180 grs.)
- aigua (3/4 de litre)
- 1 all
- sal
- oli
- vinagre
Primer es deixa en remull el pa i quan està tou hi afegeixo la resta dels ingredients i bato amb la turmix. No hi ha més, és ben senzill. Com a tot arreu, les proporcions són les que jo faig servir, però aquí cadascú pot dir-hi la seva, que aquí està part de la gràcia. Si hi poseu més aigua quedarà menys espès, igual que si hi poseu menys aigua. I etcètera…
Sigueu… Anava a dir que sigueu benevolents amb els comentaris que feu a aquest meu primer post però no ho diré. Jejjeje, ja ho dit! No, millor dic que gaudiu de la lectura com jo he gaudit escrivint.
Paul Simon de fons…
Olleta de verdures 
