Entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, la passada Setmana Santa vam viure el nostre particular Dimecres de Glòria. Si, ja sé que no hi ha cap dia amb aquest nom a la Setmana Santa, però a partir d’ara nosaltres mirarem de celebrar-lo cada any : per això som uns pagans descreguts i podem crear un calendari litúrgic propi!La liturgia és tan simple com gloriós el resultat: dinar al Pinotxo de la Boqueria, fer un vol pel Mercat i tot passenjat fer cap al Poble Sec per fer el vermut al Quimet i Quimet i sopar al Rosal 34. Glòria, glòria, aleeluuuuuuúúúuuuya!! Glòria, glòria, aleeluuuuuuúúúúúuuuya! Glòria, glòria, aleeluuuuuuuuúúúúya!!!
Dinar al Pinotxo: un clàssic en forma
Dinar al Pinotxo és una experiència que a mi m’agrada viure de tant en tant. És veritat que Pinotxo perd efectivitat emocional quan el veus actuar per tercera vegada; ja no dic res de la desena. Diuen alguns més experimentats que la seva cuina ha perdut potència i autenticitat. Però nosaltres continuem considerant el pack actuació pinotxil- ambient del mercat- oferta gastrònomica una experiència digna de ser viscuda i reviscuda de tant en tant. Fins i tot ja tenim els nostres clàssics, alguns postejats fa ben poc: cigrons amb botifarra, mongetes del ganxet amb xipirons, i costelletes de xai arrebossades. Molt bé totes tres, eh? El darrer cop vam provar les croquetes de pernil i eren força correctes; i el peix petitó fregit (alló tan menut era il·legal, segur!) estava exquisit. En fi, inamovible del top 13 de Tapes, pintxos i platillos.
Vermutillo improvisat al Quimet i Quimet: la revelació feta pintxo!
Passejant, passejant vam fer cap al Poble Sec, on teniem taula reservada per un de dotze al Rosal 34: resulta que els pares de kisumenja anaven a veure Mamma Mia!! i els volíem dur a sopar allà. Per això vam sopar tan tard. Per fer una estona de temps, Massitet li va proposar a kisumeja, com qui no vol la cosa, d’anar al Quimet i Quimet. N’havíem sentit a parlar, però no hi havia anat mai. Així que aquesta era l’excusa perfecta… Oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh!!!! Quina ocurrència més bona que va tenir Massitet (i no és pas perquè ho estic escrivint jo mateix, aixó!). Quin descobriment! Amb kisuemnaj ja hem decidit que hi hem de tornar, però per sopar: volem provar més pintxos!! En tenen més de cent i te’ls fan al moment, just als teus morros! El de ventresca de tonyina amb pebrot del piquillo era brutal, el de salmó amb vinagreta de mel més que correcte… però el de cecina amb crema de balsàmic és per llançar coets!!! Em va posar la pell de gallina!!! No sé, pot ser anar sense tenir-ho previst va fer que anéssim sense expectatives i això va fer que raccionéssim amb més entusiasme davant un molt bon producte. Vam sortir impressionats. Ha entrat en plan estrella al nostre Top…
Sopar al Rosal 34: I el miracle tingué lloc
Per acabar el Dimecres de Glòria, vam anar a fer allò que havíem vingut a fer al Poble Sec: sopar al Rosal 34. Al final hi vam anar més tard, a dos de dotze, perquè es veu que la Nina no la feien callar ni sota de l’aigua. Vam trucar per avisar i ens van dir que no ens podrien fer gaire cosa de cuina, perquè la tancaven justament a eixa hora. Aquí, just aquí, és on comença a construir-se el mite en què s’ha convertit el Rosal 34 a casa nostra.
Al cap de sala, Òscar Adelantado, li vam donar una consigna: cosetes per compartir que no donessin gaire feina, que erem conscients de l’hora que era i no els volíem complicar la vida més del que ja ho estàvem fent. Per major glòria nostra, vam tenir la sort que no ens va fotre ni cas. Va començar el sopar: unes molt bones anxoves amb oli amb un bon pa amb tomàquet; el micuit casolà amb confitura de figues i torradetes. Molt bé: sopar fred com ens havien dit i amb bon producte. I llavors comença el festival: tartar de tonyina (no se us ocurreixi no demanar-lo!), patates braves en escuma (genials), calçots arrebosats amb romesco (mooolt suauuuuuuuu) i… “un regal del xef”, ens va dir en Òscar: les primeres múrgules de la temporada guisades amb fetge gras!!! Oooooooooooohhhhhhhhhhhhhhh!!!
Quan el vam anar a felicitar-lo pel sopar i donar-li les gràcies per cuinar allò per nosaltres a aquelles hores, en Josep Nicolau ens va dir que havia volgut ser deferent amb nosaltres, ja que havíem trucat per dir que anàvem més tard i a sobre vam demanar coses senzilles per no complicar-li la nit. I el cap de sala, amb solament nosaltres al local, tractant-nos amb una exquisidesa i una dolçor poques vegades vistes… Però si li havíem girat la nit, per no dir una cosa més dura! Amb gent així al darrere d’un lloc que treballa tan bé, com no ha de ser un dels nostre preferits! Aixó sí que seria pecat: no recomenar un lloc com el Rosal 34!
Ja veieu, com no es qualificar de gloriós un dia així? Si algú s’apunta, us proposem crear junts un nova religió que ens obligui cada dimecres a celebrar la glòria de la cuina barcelonina. Anirem directes al cel! 
Massitet i kisumenja
P.S.: Aquest post l‘hem fet sense fotos perque el gruix del Dimecres de Glòria va ser improvista i vam anar pel món sense càmera. Si voleu veure fotos d’una altra estada que vam fer al Rosal, punxeu aquí. No patiu, que farem un post per cada lloc amb fotos la propera vegada que tornem. Aixó del bloc pot arribar a ser genial: et permet fabricar-te esxcuses per anar a menjar pel món!!!
