Així va començar tot…

La recepta que us passo avui és, amb tota seguretat, la primera que reconeixo com a pròpia, en el sentit de ser el plat que no havia après a casa; que vaig trobar per algun lloc (no recordo on) i vaig decidir que el volia cuinar… El llom de porc amb cervesa que us passo avui va ser, fa anys, el plat amb que solia rebre els meus convidats a dinar o sopar a casa. Per a que us feu una idea, va ser el plat que li vaig ofrenar a kisumenja el primer dia que va venir a sopar a casa… O sigui, un clàssic amb tota regla. El primer clàssic, en definitiva…

Fàcil de nassos i força resultón
Suposo que aquestes dues característiques, fàcil i efectista, són dos trets que deuen tenir tots els plats quan algú comença a cuinar: es tracta, al final, de buscar una cosa que no ens compliqui gaire la cosa a la cuina (al final, estem a les beceroles…) però que un cop a la taula quedi bé i, si pot ser, soni al més sofisticat possible (que redéu! al final volem quedar bé…). Aquest plat té totes dues característiques. Aquí teniu els ingredients per a quatre persones:

• 1/2 quilo de llom de porc en un troç
• tres cebes ben grosses i a poder ser dolcenques
• 1/2 litre de cervesa, preferiblement pilsen (jo sempre usava Estrella Damm, ara empro Moritz)
• Oli d’oliva verge extra, sal, pebre i una mica de farina

Agafem la canya de llom sencera, ben salpebrada, i la sofregim en oli d’oliva per tots els costats, amb la intenció de segellar-la. Quan la tinguem ben enrossida, la retirem i la reservem. En aquest mateix oli, sofregirem les tres cebes picades ben petites. S’ha de coure a foc lent, per a que quedi ben cuita i gairebé com una confitura. Llavors tirem una culleradeta de farina i ho removem per a que es fregeixi i serveixi per espesar la salsa. Pugem el foc i tirem la cervesa. Quan s’hagi reduit a la meitat, posem el llom i baixem el foc fins que ens quedi una salsa ben espeseta. I ja està, a podem filetejar el llom i cobrir-lo amb la salsa. Si voleu que us qeudi més fina, passeu-la pel passapuré. Prepareu força pa, que la salsa està per xuclar-se els dits!!

Vist ara, estic convençut que amb aquesta recepta va començar tot: no podia oferir als convidats sempre el mateix plat! D’aquí vaig passar a altres plats que recordo, com el pollastre amb cava, la pasta amb gambes o l’emperador al cava…La veritat és que us un plat que darrerament faig molt poc. Francament, vist amb perspectiva, és com una recepta de la prehistòria de la nostra cuina, si em permeteu dir-vos-ho així. El llom amb cervesa ha perdut posicions entre receptes de cuina tradicional i experimentació amb ingredients i combinacions gairebé esotèriques; com si estés buscant la meva identitat culinària i al mateix temps mirant d’anar més enllà.

Avui l’he feta perquè divendres passat vaig vore un troç de llom a Embotits Selectes Montse, a la Boqueria, i vaig tenir una mena de regressió barrejada de visio: la vaig veure marroneta i saborsa, com la de la foto… Però posats a ser sincers, l’oloreta que m’arriba de la cuina mentre es cou el llom m’està reconciliant amb aquesta recepta. Crec que avui soparem bé…

Massitet

Un any cuinant olleta

Avui fa un any que vam posar en línia Olleta de verdures. Va ser un arrencada modesta, amb una mena d’anunci. No va ser fins una setmana després que vam penjar el primer post amb una mica de xixa. Llavors va venir una temporada una mica friki: una primavera especialment enfeinada va donar pas a un estiu sense ordinadors, espatllats (les màquines no va soportar el ritme primaveral!!!). No va ser fins la tardor, fins al novembre de 2007, que la cosa va agafar embrenzida. O sigui, que ha estat una mena de naixement per etapes, de petits passets del quals el del 6 d’abril de 2007 solament va ser un res més que una incipient arrencada…De tota manera, creiem que sense aquest primer passet, res de la resta hauria vingut. Per això celebrem ara el nostre aniversari!!!

Un any ben intens
La veritat és que aquests 12 mesos han estat molt intensos: sona a tòpic, però és veritat!! Només cal tenir present que en aquest any de funcionament ha tingut lloc el primer Sopar en bloc, sense cap mena de dubte una fita per ell mateix. I nosaltres vam ser-hi. També hem descobert abundants blocs i n’hem vist nèixer un munt en català, una de les raons que ens va portar a fer el nostre: aportar una peça a la construcció de la gasrosfera.cat. O sigui, una modesta aportació a la normalització d’aquesta llengua nostra. I darrera dels blocs hem trobat, també i sense buscar-ho, bones persones amb les quals hem pogut crear ciberrelacions ben gratificants….

Però sobretot, aquest any ha canviat la nostra relació amb la gastronomia. I no solament perquè ara ens passem el dia fotografiant plats i productes!! Sempre ens havia agradat menjar i beure bé. A Massitet sempre li ha agradat cuinar. Kisumenja s’ha llençat a cuinar més amb reeixides aportacions a la cuina de casa. Però això d’explicar el que fas i el que saps és més complicat: has de ser saber de què parles i ser ben clar. Massitet, per exemple, ha après un munt de coses que havia oblidat o mai havia sabut de la cuina tradicional vinarossenca o, fins i tot, del forn de la seva familia. Però sobretot, sobretot, hem après també que no pots explicar, donar a conèixer una cosa, si no en saps les coses bàsiques, les essencials. Per això, aquest bloc és sobretot un aprentatge. Quantes coses hem après preguntant per fer un post més entenedor!

Visites, comentaris, top five i bottom five
En aquest any, doncs, hem escrit coses que han agradat a la gent que vol saber coses sobre cuina i ha vingut a posar la cullera a la nostra olleta: 15.726 visites en aquest temps!. Hem publicat 62 posts, la gran majoria a partir de novembre de 2007, que han donat lloc a 201 comentaris. No totes les entrades han tingut el mateix èxit i podem identificar un top five, els cinc més visitats, amb un líder destacat absolutament inesperat:

1. Bunyols… de Quaresma o per Quaresma? (1092 visites)
2. Sopem en bloc I: les imatges (345 visites)
3. Rostit de galtes de porc (239 visites)
4. Pintxos, tapes i platillos (209 visites)
5. Mones, micos i farinades (182 visites)

També hem tingut posts que els han mirat… nosaltres mateixos? Perquè tenir un post penjat des de fa gairebé mig any que ha rebut 3, 4 o 5 visites no té cap altra explicació! Aquí està el bottom five d’Olleta. Surten coses curioses!

1. Bon any nou euskaldun (2 visites)
2. El millor pintxo del viatge (2 visites)
3. Acomiadant l’estiu (5 visites)
4. Un mosset interessant (5 visites)
5. Una baixa lamentable (6 visites)

A més d’aquests, també hi ha posts que ens hauria agradat que tinguessin més visites, com per exemple el dedicat a les farinades de repassos (31 visites) o les croquetes de rap que es va currar kisumenja (58 visites), tots dos escrits amb molta il·lusió però que han punxat una mica. Què hi farem, no es pot guanyar sempre! jajajajajajaja

Una nova pàgina

Per a celebrar l’aniversari hem acabat de pulir i penjar una de les pàgines que teníem promeses de fa temps, la de comerços i mercats on ens agrada comprar. La teniu a dalt de la foto de la nostra cuina desendreçada que encapçala aquest bloc i podeu arribar-hi punxant aquí. Aviat tindrem la de restaurants, però és que resulta que ens costa consensuar: la llista és llarga i no acabem de tallar-la a 13 ni d’ordenar-la. Esperem que aquesta setmana d’aniversari la tindrem llesta…

Moltes gràcies a tots els que ens heu visitat durant aquest any i en especias a tots els qui ens heu deixat comentaris. No vegis com anima veure que et llegeixen i, a sobre, aportes alguna cosa a la gent!!! Gràcies, de veritat!

Quina escalforeta…

Avui havia començat el matí força tort: primer, no trobo l’abonament anual de Ferrocarrils (cosa que em desespera considerablement, oi kisumenja?); arribo al despatx i la impresora no anava (i ara com els passo els materials als alumnes???) i arribo a classe i el sistema informàtic ha trigat una bona estona a decidir si podíem fer el que volíem fer o no. Quan ha decidit que sí i que podíem treballar, llavors ha arribat un terç dels alumnes, que feien tard i he hagut de tornar a explicar el que ja havia explicat dos cops…

Però quan he tornat al despatx després de classe, el dia s’ha girat de cop: he entrat a l’Olleta i he vist que… teníem dos amics blocaries en havien donat el mateix premi! Què fort! Dues persones ens donen un premi! I ep, no és qualsevol: és el premi Calidesa que, com ens explica la Sara Maria en el post on ens el dóna, el reben les blocs on “la calidesa, amistat i simpatia són les notes més dominants”… Joer, quin bon rotllo! Quan li he dit a Kisumenja li ha fet molta il·lusió! Ens hem emocionat i tot.
Moltíssimes gràcies, Sara Maria i Manel. Això que ens heu donat si que és calidesa de debó! Amb aquest ambient tan confortable a la gastrosfera.cat dóna gust mantenir un bloc com aquest. De debó, estem molt agraïts…

I ara a qui li donem?

Resulta que quan reps el premi l’has de donar a cinc persones més. A mi, lo que me pide el cuerpo és donar-li al Manel i la Sara Maria. Que voleu que us diguem? ens agradaria tornar-los una mica de l’escalforeta i bon rollet que ens han regalat. Però mirant els blocs que l’han rebut i l’han donat, hem arribat a la conclusió que no es pot premiar a qui t’ha premiat. En tot cas, que consti quins serien dos dels nostres premiats! Aquí va la llista

Baixa Gastronomia: coincideixo amb la Sara Maria. Com no donar-li el premi a la principal artífex de la primera trobada de gastroblocaires catalans, on tot era “calidesa, amistat i simpatia”? Seria una incongurència de cal Déu!

La cuina de casa: Doncs sí, que hi farem: torno a coincidir amb la Sara Maria. A banda que el bloc dóna bon rotllo de només mirar-lo, Gemma transmet també els valors que es volen premiar. Així que…

Menja Sa: Em pasa com amb la Gemma. Quan vaig conèixer a la Rosa Maria i al Xavi la sensació que vaig rebre era de bonhomia. Com el bloc. O sigui que sense dubtes.

Que lindo dia! (Mi vida en la Luna!): Si es tracta de premiar la simpatia, la calidesa i el bon rollete, no es pot deixar de premia a Lurka pel seu bloc. Si es tractes de premiar-lo pel seu contingut, també. Ho sigui que aquest el tenim ben clar, també.

Plataforma per la dignitat del tupper: Només la necessitat de portar el tupper a la feina i la solidaritat entre iguals pot portar a un bloc tan desenfadat; simpàtic i, fins i tot, catxondo. Companys d’aventures, dignitat al tupper!!!

Apa, ja està! Quina escalforeta que corre per als gastrosfera, no?

Massitet i kisumneja 

Nous ingredients a l’olleta

Fa un temps que un servidor i kisumenja estem preparant una sèrie de canvis i d’innovacions al nostre bloc. Podríem haver esperat a fer el nostre aniversari (falta ben poc) per anar introduint els nous ingredients que incorporem a l’Olleta. Però la veritat és que ja teníem ganes d’anar penjant nous continguts i, també, incorporant nous apartats. Aquí teniu una petita descripció sintètica dels canvis que, ja avui, podeu començar a veure.

13 recomenacions, en 3 camps
Aquest és probablement el punt en què portem més temps treballant. De fet, una de les coses que teníem clara quan vom posar aquest bloc és que hi posaríem recomenacions sobre llocs on ens agrada anar a menjar i a comprar productes gatronòmics. El primer que podeu trobar, a la barra de navegació que hi ha a sota de la foto de capçalera, és la recomenació de tretze llocs on anar a menjar tapes, pintxos i platillos. Els propers dies o setmanes incorporarem la llista de recomenacions de restaurants i la de comerços, en dues pàgines diferents. I per què tretze? Doncs perquè per nosaltres és un número molt significatiu i, al contrari que la tradició, és una xifra que ens ha donat sort. En tot cas, és un número que ens dóna bon rotllet. Sobre el criteri de les recomenacions, ho expliquem al principi de cada pàgina, encara que ja us ho diem ara: són llocs que ens agraden per raons molt diverses i no hi ha un sol criteri per fer la llista… O sigui, un clàssic de la crítica gastronòmica…

Nova estructura de categories
A poc a poc, també anem canviant les categories per ordenar els posts. La primera categorització la vam fer com el bloc: improvisant, sabent que algunes les teníem clares i d’altres intuitivament, en funció de com anàvem pujant coses. Total, que ara ja tenim més clar de què volem parlar i, també, de com ho volem organitzar. Per tant, això s’anirà traduint en noves categories tal com les anem emprant i re-categoritzant les entrades que ja tenim penjades.

Gastrosfera.cat
Una de les coses que teníem molt clares quan vam començar aquest bloc és que volíem contribuir, amb tota la naturalitat del món, a la normalització de la llengua del nostre país. Això es podia fer, enteníem, per dues vies: la primera, escrivint el bloc en català; la segona, incorporant una secció que reculli tots els blocs de cuina en català que coneixem. És per això que molts dels que ens llegiu, gastroblocaries.cat, heu rebut aquests dies un correu electrònic o heu trobat un missatge al vostre bloc on us demano permís per incloure un enllaç a l’Olleta. Gràcies per la paciència! Per cert, si voleu constar a l ‘apartat i no hi sou, si us plau feu-nos-ho saber que ens farà molta festa poder incorporar-vos! Podeu trobar l’apartat a la columna dreta del bloc.

Quan vaig començar a fer servir el terme gastrosfera estava convençut que jo l’havia tret d’algun lloc. Quan he cercat d’on vaig treure el terme… resulta que solament em trobo a mi mateix. Solament el Gourmet de Provincias fa servir en un post el terme gastroesfera (amb”e” després de gastro), però més o menys en les mateixes dates que jo vaig començar a fer servir. O sigui, que crec que no m’ho he copiat de ningú. Tot això no ho explico per tirar-me floretes com a creador de neologismes: ho dic perquè si algú ha emprat o empra aquest terme i considera que el va crear, que no es pensi que li he manllevat sense reconèixer-li!! Que m’ho digui, ho demostri i ho corregiré… En tot cas, el “.cat” del final és per marcar clarament la intenció de la secció. i Això sí que té una font d’inspiració clara: la secció del bloc d’en Camil que es diu “fogons.cat”. Em sembla genial, aquesta denominació…

En fi, esperem que gaudiu de les noves seccions i que us resultin força útils!

Bon any nou euskaldun!

Com que enguany kisumenja i un servidor hem estat bona minyona i bon minyó respectivament, el caga tió (una tradició principatina força peculiar vista des del sud del país…) ens ha dut de regal un fantàstic viatge d’una setmana a Euskal Herria per commemorar la fi de 2007 i celebrar l’arribada del 2008. Demà, dissabte 29, ja marxem cap a Bilbao per començar el viatge amb un Catalunya - Euskal Herria de futbol que ens ha servit d’excusa per anar fent via.

Per tant, fins a l’any que ve ja no farem cap post més. Això sí, esperem arribar carregats de material (i esperem que de no gaires quilos de més) per poder farcir el bloc d’aquest to basc que tant m’agrada i present, per pur accident, des de bon principi.

Apa, que gaudiu molt de les celebracions d’aquests dies i molt bon 2008!

Massitet i kisumenja