Una de transgènics…

9 05 2008

Avui m’han arribat, per dues vies, diferents referències als aliments transgènics. La primera, ha estat a través del bloc de la Mar Calpena, que dedica aquest post a parlar del Biocultura, que es fa a aquest cap de setmana a Barcelona, i ho relaciona amb la campanya Som lo que sembrem contra la presència de transgènics a Catalunya . La segona via ha estat una antiga alumna que m’ha fet arribar per correu electrònic la Lista roja y verde de los alimentos transgénicos a l’Estat que, en la seva quarta edició, està divulgant Greenpeace. Inclou informació sobre empreses i productes que tenen transgènics (llista vermella) i d’altres que no (llista verda).

Com resulta que he signat contra els transgèncis al Principat i m’he imprès la llista per tenir-la en compte a l’hora de fer les nostres compres, he pensat que potser algú més podia estar-hi interessat, i per aixó he fet aquest petit post.

Salut! (mai t’han ben dit…)

Massitet




Què bé! Tenim amics!

24 04 2008

La setmana passada, els nostres amiguetes d’El café de nit ens van fer un regal ben bonic: ens van donar un premi al bloc amic / amiga. Què voleu que us digui: a nosaltres aquests premis ens fan una il·lusió tremenda! Que algú ens pugui considerar amics seus o que som persones càlides i bona gent doncs, francament, ens posa la pell un mica de gallina…

Ara, per seguir amb la cadena del premi al bloc amic, ens toca a nosaltres donar-lo a tres blocs. Com els ha passat als cafeters noctàmbuls, la cosa ha estat complicada: entre tant de blocaire, tres premis ens resulten pocs per reconèixer a tots qui nosaltres voldríem! En tot cas, aquí va la nostra sel·lecció, amb l’argumentació corresponent per a cada bloc escollit:

Amphitrion: Com que algú sembla que ha volgut emprar un intercanvi d’opinions racionals i lliures entre Ignacio i Massitet per fotre cissanya entre tots dos i atiar un conflicte que creiem que no existeix, volem ratificar la nostra amistat amb ell. Que sí, que sí, que a Ignacio el respectem molt!

Delicies del rebost: Sara Maria ens va donar fa un temps el premi Calidesa i és, sense cap mena de dubte, una de les persones que més ens visita i comentaris ens deixa. A nosaltres també ens agrada visitar-la tot sovint. O sigui, que si tenim un bloc amic és els seu. I, què collons! Ja teníem ganes de donar-li un premi des que ella ens el va donar a nosaltres!

Cuinar és generós: El Manel no feia ni quinze dies que ens coneixia i ens va donar el premi Calidesa. Això si que és calidesa i la resta tonteries!!! Des de llavors, com amb la Sara Maria, ja teníem ganes de donar-li un premi. A més, resulta que tenim lligams mesocomunicatius des dels primers vuitanta. Qui hi ho havia de dir! De tot cor, Manel!

Massitet i kisumenja




Més de cinquanta gastroblocaires.cat

19 04 2008

Aquesta setmana, gairebé dos mesos després d’haver posat la secció en marxa, hem superat els cinquanta enllaços a l’apartat gastrosfera.cat. Sí, amiguetes, pel cap baix som 57 gastroblocaires! I que consti que encara no hi som tots: tinc encara mitja dotzena de blocs pendents d’enviar un mail o deixar un comentari per demanar-li el vistiplau…

Per als qui no sabeu gairebé de què va la cosa, això de gastrosfera.cat és una de les pretensions d’aquest bloc: recollir tots els blocs de cuina escrits en català que coneixem i posar-los a disposició de tots els qui vulguin utilitzar-los. Teniu aquest recull a la columna esquerra del bloc. Per cert, si teniu un bloc on parleu de cuina ( de manera monogràfica o amb certa regularitat) i us fa gràcia constar en aquest recull, no dubteu en dir-nos-ho, eh?

SI al proper Sopem en bloc acudim tots, acabarem necessitant un saló d’aquests per banquets!

Massitet




Call for contributions

26 03 2008

En el mundillo universtari en qual em moc es fan de tant en tant call for contributions a congressos, trobades, llibres o monogràfics de revistes especialitzades. O sigui, i traduïnt al més pur estil salvatge, crida a la participació. Aquests dies és Rosa Maria, de Menja sa, qui està fent una crida per a que els gastroblocaires li donem un cop de ma en una recerca que està fent sobre internet i alimentació. És per al Màster de Comunicació i Gastronomia de la Universitat de Vic (UVic) i si li donem un cop de ma li resultarà més fàcil obtenir les dades que necessita, sense cap mena de dubte la part més pesada i frustrant d’un estudi d’aquesta mena.

Vinga va, participeu! Són tres minuts (us ho asseguro; jo ja l’he fet) i no és res compromés. Aquí està el post on trobareu l’explicació de la cosa i l’enllaç al document de word on està l’enquesta.




Aprenent cosetes amb Iker Erauzkin

7 03 2008

Avui hem anat a un curs a l’Aula Cuina del Mercat de la Boqueria. Resulta que Kisumenja em va regalar el passat Nadal un “val per un curs de cuina per a tots dos” i feia temps que anàvem buscant un que ens vingués de gust i conincidís amb els nostres horaris. Ja feia temps que teníem clixats els de la Boqueria que es feien sota la categoria “Cuina de Mercat”. Els fan cada setmana amb productes de temporada comprats al mateix mercat i els porta a terme el xef i divulgador de la cuina Iker Erauzkin. Així que quan n’hem trobat un que les receptes ens inspiraven, ens hi hem tirat de cap. Ara us passem les fotos i la descripció dels plats que hem après i hem tastat avui al migdia. Ah, i per cert, per recomenar-vos tant els cursets com l’Iker!

Els plats previstos al programa

amanida_pedrers.jpgEl primer que hem après a fer és una amanida amb pedrers d’ànec, pera confitada, fruits vermells i vinagreta de mel. A banda dels ingredients que es veuen en el nom del plat, cal dir que la base de l’amanida era escarola i també portava unes anous caramelitzades. Un plat molt interessant, amb el contrast de sabors i textures: la pera confitada (de fet, cuita amb vi i sucre; per aixó les voretes són vermelles), l’escarola amarga i cruixent, els fruits vermells acidosos; les nous cruixents i dolces; i els pedrers potents, greixosos i dolcencs (estaven saltats amb mel). Molt interessant, de debó. I la presentació que ens ha ensenyat ha fer l’Iker la fa, a sobre, molt atractiva. O no?

arros_tripa_botifarra.jpgAmb els que ens ha robat els cor a tots dos l’Iker és amb l’arròs cremós amb tripa de bacallà i botifarra negra. L’ha fet amb un fumet blanc de peix, la tripa de bacallà, la botifarra blanca i julivert. També hi ha afegit cruixent de pernil del país. Descomunal! Des d’avui mateix ens declarem addictes a la tripa de bacallà! Molt, molt melosa, te la trobaves i es desfeia la boca contrastant amb l’arròs al dente, la botifarra densa i potent; i el pernil moooooooolt cruixent. De nou, contrastos de sabors i textures. Sabor de mar i sabors terra: un mar i muntanya sofisticat i ben diferent. Oh, per favor! Quin plat tan rodó i tan bó!

mousse_idiazabal.jpgI el postre havia generat moltes, moltes expectatives però solament ha satisfet les de kisumenja. A Massitet l’ha deixat una mica frustrat, encara que reconeix que és una opció molt interessant per sorprenent: mousse d’idiazabal fumat amb intxaursalsa (salsa d’anous, en basc). Reinterpretació del clàssic postre del nord de la península basat en formatge i fruits secs, juga de nou amb el contrast de textures (formatge cremós i anous líquides) i amb els sabors: a fi de comtes, la mousse de formatge és salada i la salsa dolça. Com ha dit Iker, “un postre que no és dulce del todo”. Doncs això…

Un parell de bonus tracks
Els tres plats que hem descrit fins ara són els que estaven previstos al programa que podeu consular al web de la Boqueria. Però és que Iker és un tio molt solidari i ens ha regalat dos bonus track, dos receptes no previstes de regal. La primera la podeu veure a al foto del postre: palets hojaldrats (pastafullats???) de pipes i olives arbequines. Molts sabrosos i cruixents, contrastaven amb el postre i són, des del nostre punt de vista, un pica-pica excel·lent. De fet, Iker explicava que el va crear com a entrant per a un restaurant on va treballar i que acompanyava amb olives arbequines i oli fet amb les mateixes olives. La segona solament l’ha esbossat mentre preparava la tripa de bacallà per a l’arròs: daus de tripa embolcallats de cansalada viada i muntat sobre poma caramelitzada. Deu ser brutal!! Trobem que serà el nostre primer contacte amb la tripa, just abans de fer l’arròs…

I qui és l’Iker Erauzkin?
Doncs és un cuiner amb força reconeixement que, després de treballar a diversos restaurants, ara treballa com a assessor gastronòmic per a diversos restaurants, editorials i altres empreses vinculades a la gastronomia. Per cert, ens ha encantat, ens ha fet molta gràcia saber que és autodidacta i que la seva mestra va ser… la seva àvia! Segur que a molts us sonarà el seu nom de Descobrir Cuina, publicació per a la qual ha fet diversos treballs en els darrers anys. També ha editat un parell de llibres dels quals no us puc dir res perquè no els coneixem. Podeu trobar més informació en el seu web. En tot cas, a nosaltres ens sembla una molt bona decisió la seva nova feina: per 20 euros avui hem après un munt de coses! Eskerrik asko, Iker!

En tot cas, ens ha semblat un molt bon professional amb les idees clares: té una línia molt definida (renovació de la cuina traadicional, ja ho heu vist), sap què vol fer, com ho vol fer i sobretot, perquè ho fa. Ho sigui, idees clares i coherència. Ah, i no fotem! Controla les tècniques de cuina que empra perfectament! I pel que hem vist avui, en controla unes quantes. Però també li volem reconèixer una cosa molt important quan estem parlant de cursets de cuina: és una persona encantadora i un molt bon docent (motivador i comunicador).

No és una amenaça, però que se sàpigue que tornarem…

Massitet i kisumenja