O sóc jo que darrerament estic hipersensible i veig coses on no les hi ha, o en els mitjans de comunicació (pel cap baix al Principat) hi ha molt de moviment amb la cuina i la gastronomia com a protagonistes. Hi ha, tinc la sensació, una mena de meneo gastromediàtic on moltes empreses i mitjans de comunicació semblen donar més importància al contiguts relacionats en aquestes qüestions. Per una banda, mitjans generalistes que donen més espai a aquesta mena de continguts. De l’altra, publicacions i programes especialitzats que es renoven, probablement amb la intenció de no quedar-se estancat i, entre els més consolidats, no perdre ni ritme ni posicions. Anem a pams, que us vull donar uns quants exemples.
Cada cop més paper de cuina…
Els dos diaris més importants del Principat per exemplars venuts i lectors diaris, La Vanguardia i El Períodico de Catalunya, han ampliat fa poc temps les pàgines setmanals que dediquen a la gastronomia. El primer, quan va canviar de disseny l’octubre de 2007, va doblar l’espai que li deixava al col·lectiu Cinc a taula per fer la més que famosa crítica de restaurants i ressenyes de productes, sobretot vins, . El Períodico, mig any després, també ha duplicat l’espai que dedica a la gastronomia dins de al “Quadern del diumenge”. Ho han fet de la ma de la Fundació Alicia amb la intenció de divulgar receptes pensades per a malalts i persones amb problemes de deglució. A més, han afegit una nova secció sobre productes de mercat. El canvi no m’agrada del tot per una senzilla raó: li han tret pes a Miquel Sen (sí, el meu estimat Miquel Sen), que ara perd espai i ja no dóna receptes… Quina pena…
Encara en el camp de la premsa, la força nova Time Out Barcelona fa dues setmanes seguides que dedica el reportatge central (i per tant, de portada) a la gastronomia: primer a les cerveses i cerveteques; després a les 35 millors parades de mercat (segons, perdoneu la meva franquesa, el seu més que discutible criteri…). Poc després de néixer, ja havia dedicat un reportatge a divulgar els llocs on menjar millors entrepans de Barcelona. Redéu, això pareixen més bé un reportatges del Descobrir Cuina. O no ho trobeu? I parlant del Descobrir Cuina: quants del gastroblocaires (i lectors) heu participat en l’enquesta sobre les característiques de la revista que publicaven al número de febrer? Efectivament, com molts de vosaltres penseu, és la típica enquesta prèvia a a) canvi de disseny b) canvis en el contingut c) les dues anteriors.
… i més ones hertzianes
Si passem al camp de la televisió, TV3 ha fet una aposta claríssima pels continguts centrats en la gastronomia. Si la pèrdua de l’Isma Prados apuntava a una baixada, l’aparició gairebé simultània de Dolça Catalunya i Al vostre gust mostren que la televisió nacional del Principat ha fet una aposta clara per la divulgació de les riqueses enogastronòmiques d’aquest trocet de país. I Miquel Sen (sí, un altre cop, què passa??!! El tio s’ho mereix!) anuncia des del seu bloc que, arran de l’emissió 2500 del programa Cuines que codirigeix, faran canvis per actualitzar-lo, espero que formalment: aquest programa, tan simple, em sembla genial en el seu plantejament. 2500 emissions i 11 anys amb bones posicions d’audiència gairebé sempre… Aixó en la televisió actual és un miracle! Miraaaaaaaaaaacleeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
Sense tenir en compte la resta
Tot això, parlant solament de dos mitjans i sense dir res de com està cosa a Internet (què us he de dir, que no sabeu??) ni al sector editorial, on l’edició en castellà del llibre La cocina y los alimentos de Harold McGee s’ha tractat gairebé com si fos la novetat editorial de l’any: un llibre publicat originalment en anglès… el 1984!!! (La ràdio se m’escapa una mica, encara que crec que no hi ha precisament grans novetats darrerament).
Ah! I sense tenir en compte l’obsessió compulsiva de la premsa per fer col·leccinables relacionats amb tot plegat. El Periódico, que encara fa quatre dies que ha acabat de repartit la bateria de l’Isma (la primera entrega es va esgotar!!!), ja n’ofereix una altra de llibres de receptes un altre cop (però si l’any passat feien el de les comarques catalanes; no se’ls han acabat les receptes???!!!). La Vanguardia ha tornat a liar al Martín Berasategui per vendre’ns, en comptes del diari, una Col·lecció motlles de silicona Villeroy and Boch. I des de les Espanyes, en concret la meseta, ens arriben les entregues de Cocina con firma d’El País. Joer! El diumenge em fa por anar al quiosc a comprar el diari!! Quina cosa me quedaré??? A quina renunciaré?? Quin estrès redéu!
No se com ho veieu, però jo diria que això dels continguts enogastronòmics guanya pes dins dels mitjans. I ara vaig a fer un raonament que apunto a mode d’hipòtesi: tal com està el pati al sector mèdia, si aquests continguts augmenten és perquè les empreses han detectat que això els fa guanyar diners d’alguna manera, amb venda d’exemplars (cas de la premsa i el sector del llibre) o amb publicitat (tots els anteriors, trets dels llibre - i no tots!). I posats a plantejar hipòtesis encara un proposa una altra: estic segur que tot plegat te a veure amb el tractament que molts d’aquests mitjans fan de molts cuiners com si fossin superestrelles, i no solament Michelin. Algú s’apunta per a verificar-les?
Webs mediàtiques
Fen aquest post he vist que en cap lloc del bloc hi ha un apartat on es recullin els enllaços a pàgines web de mitjans de comunicació que difonguin continguts de cuina i gastronomia. Així que, al mateix temps que penjo aquest post, encetem una nova secció que es diu webs mediàtiques. A la columana de l’esquerra la trobareu, just a sota de la gastrosfera.cat. Espero que us sigui útil!!!!
