Quan fa uns dies vam pujar al bloc el post sobre la ruta de forns de Barcelona, ho vam fer sabent que seria un post que actualitzaríem més d’un cop. El que no ens pensàvem és que l’actualitzaríem tan aviat! Doncs sí, resulta que ahir dissabte, a la primera oportunitat que vam tenir, ens vam plantar al barri de Sants a conèixer el Forn Baltà. En teníem referències de feia temps i la bona premsa que en va fer el Time Out dedicat a les fleques de Barcelona va venir a confirmar-ho.
Però davant dels comentaris que ens van deixar conneisseurs tan respectats i estimats per nosaltres com els cafeters nocturns i el nostre lector Juan K, la cosa estava clara: hi havíem d’anar ja i, de poder ser, corrents. Resultat: aquesta foto d’aquí a dalt, un quilo de pa cap a casa i una modificació del post per incloure el Forn Baltà a la nostra ruta de forns de referència al Cap i Casal del Principat.
Salut!
Massitet i Kissumenja
Más que conneiseur, yo diría que -simplemente- tengo el morro fi.
Me alegro mucho de que os gustara el pan del Forn Baltà. No es una sorpresa, porque, además de la indudable calidad del producto, parece claro que tenemos gustos muy parecidos.
Tens raó, JuanK! I jo per això sabia que ens agradaria: si compartim el mateix gust, segur que el forn Baltà estaria bé!
Gràcies de nou per passar per aquí i ensenyar-nos tantes coses…
No pot ser! Ací, una, llevant-se el pa de davant per poder “lluir” tipet de cara a l’estiu, i vosaltres, fent posts d’aquests que són tota una temptació. És ben difícil trobar pa del bo, i quan n’hi ha la sort, també en carreguem, que el goig, si s’estira, és més goig. Les fotos, fantàstiques. Quasi m’arriba l’oloreta del pa. Ummmm!
Hola Queti!
Ho sento mooooooooooooolt!!!! jajajaja Jo ja he desistit de l’operació “banyador”!!! La veritat és que a Barcelona, si t’hi poses una mica, no és tant difícil. I que consti que jo era dels que, no fa tant, anava pel món dient que no es podia trobar bon pa al Cap i Casal!
I moltes gràcies pel comentari sobre les fotos: mirem de fer-les el més xules possible! I quan surten, dóna molt de gust…
Besets, guapa!
ja tinc ganes de anar a Barcelona per a fer aquesta ruta i veure que es cou a la capital, ja m’agradaria a mi tinddre una clientela oberta a aqueste novetats però com ja saps la mitjana d’edad de la meua clientela es de 1500 o 2000 anys i no crec que estiguen per a moltes novetats
auquest comentari es per a la Queti B.:
No saps que hi ha una conspiraciò mundial contra tots els que volem fer dieta?
Jo estic segura de que es així i llegir aquests blogs no te fara cap be
¡Algunas conspiraciones son totalmente necesarias!
També atindríeu de provar, si no el coneixeu el pa del forn del carrer Agullers, no me’n recordo del nom, esta davant del colmado de Vilavinateca.
Hola Sión!
Ens ha enxampat: precisament aquest forn és del que sòl aparèixer recomenat pels llocs i a nosaltres no ens agrada… I mira que ho hem intentat, eh! Sempre que anem a Vila Viniteca hi acabem comprant, però no hi ha manera…
Besets!
Amics, celebrem que us hagin agradat els pans de Can Baltà. Una altra cosa que s’ha de provar d’aquest forn de Sants, son les coques. N’hi ha de molts gustos. Cada tarda fan la típica coca de forner ensucrada i en ocasions especials, com Sant Joan, és impresionant la coca adobada farcida de crema cremada. Tot un clàssic de les diades tradicinals. Una abraçada i fins aviat.