A aquestes alçades de la pel·licula, que vos parle d’un dolç típic de Vinaròs assignat a un Sant ja no vos deu sorprendre. Vam començar no fa molt amb el pastisset de Santa Catalina i vaig seguir fa pocs dies amb les Coquetes de Sant Antoni. A més, això dels dolços linkats amb sants tampoc és tan original. Bé que a tots els Països Catalans tenim la Coca de Sant Joan (i Sant Pere) o la crema de Sant Josep, tal com ens explica la Gemma. Però trobo que el cas d’avui és una mica curiós, perquè crec que de caramels dissenyats específicament per un sant no n’hi ha tants…
I és que la cosa és això, un caramelo normal i corrent fet de forma allargassada, com si sigués una cigarreta o, fent honor al seu nom, un puro menudet i primet. Està de fet de caramel, o sigue sucre cremat i aromatitzat amb diferents essències. En altres temps eren essències naturals, però sara ja no se’n troben d’aquesta mena. Més originàriament encara, no portaven ni essències: caramel cremat pur i dur. No sé quants se’n deuen vendre, però les pastisseries del poble comencen a fer-los tan prompte acaba Nadal per poder donar abast. El dia de Sant Sebastià és típic menjar-ne i regalar-ne a les persones que estimes. És una mostra de carinyo, respecte i bons auguris. O sigue, allò d’endolcir una mica la vida al personal…
No és l’únic dolç que es sol menjar per Sant Sebastià. També està molt associat a aquest sant el guirlatxe, o sigue, torró de sucre cremat. Com vos podeu imaginar, el torró en qüestió també es menja per Nadal i és un dels tradicionals del Maestrat juntament amb el de massapà. De tota manera, com tots els més autèntics de la zona, han perdut pes enfront dels torrons de Xixona i d’Alacant. Ara bé, la costum de menjar-ne per Sant Sebastià encara se conserva bastant: no pot faltar a la casa de cap vinarossenc de veres. Aquelles coses de la vida moderna, suposo…
Ja ho veieu, a Vinaròs per Sant Sebastià els dolços van de sucre cremat…
Salut!
Massitet
Quins costums dolços tan bons! M’agraden molt aquestes cròniques teues. Salutacions
massitet, aquests caramels em porten redcords d’infantesa, però els turrons de guirlatxe encara me’ls menjo ara, a les turroneries de xixona que proliferen a barcelona sempre en tenen i la veritat és que me’n menjaria un bon tros cada dia.
Oh, què bons! a casa de l’àvia gandesana, aquesta ens feia pirulipis de sucre cremat i aigua amb regalèssia…
Tens raó amb això de menjars linkats amb sants, sobretot dolços, però salats també: per Sant Joan menjàvem cargols sense falta…, a part de la típica coca.
Entre jalàncies de sants i licors monacals: visca la vida espiritual!
Una abraçada
Hola estimats!
Moltes gràcies per comentari tan carinyós Francesc. Amb lectors com tu, encara em venen més ganes de fer-les!
Manel, m’agrada aixo de provocar regressions infantils!!! Sobre el turrons de guirlatxe és ben cert que són, per sort, fàcils de trobar encara. Són deliciosos !
Quinteros, quina joia això de l’àvia gandesana! No tenia constància que fossin un dolç tradicional tan extés, tal com em mostreu vatros i Manel.
I amb això dels menjars associats a sants, tens tota la raó amb la part saldada: Sant Antoni i Sant Sebastià = carn a la brasa…
Gràcies per les visites, amics!
No tinc paraules, però visca Sant Sebastià! A mi m’agraden molt els caramels i aquests la veritat és que són molt resultons. Salut!!!!
Aquests caramels em recorden aquelles tèies que ens portaven els reis quan erem petits (vaja, una altra regressió infantil). M’agrada aquest costum de regalar coses dolces a les persones que estimes.
Fins aviat
Quan cau Sant Sebastià???
Aquest cop, els dolços tradicionals del Sant no són gaire del meu gust… el torró de guirlache se m’enganxa a les dents
Però m’imagino que els nens deuen disfrutar amb els caramels
Hola estimats i estimades!
Perdoneu la tardança en contestar, però venim de passar un cap de setmana a Figueres! Intent de donar enveja? Home, no ho negaré…
La veritat, olletes, és que els caramels són resultons i curiosos. Ara, com diu la Gemma sobre el guirlatxe, una part de la gràcia és que s’enganxen a les dents i estan una bona estona “jugant”!!
Glòria, veig que aquesta mena de caramels han format part de tradicions diverses i a diferents punts del país. Me’n podries explicar alguna cosa més? Això de les teies no tinc ni idea de què són…
Gemma!!! Quants dies sense “sentir” les teves paraules! Gràcies per passar a visitar-nos un altre cop! Sant Sebastià és el 20 de gener, tres dies després de Sant Antoni. I efectivament, les enganxades a la dent són una conseqüència no pas menor de tots dos dolços! Ara, ja has vist que a mi no em fa res, al contrari! jajajaja Qüestió de gustos, suposo…
Un besets a tots i a totes!!!
… I tortells i borregos de Sant Antoni, i el pastís de Sant Jordi, i ja, per quedar bé amb tots, els panallets per Tots Sants.
M’encanta que ens expliquis aquests costums!
Hola Assur!
Estic d’acord amb tu que aquest país te una llarga i intel·legentíssima tradició dolça vinculada al santuari. I per molts segles més que duri!
Per cert, els borregos que esmentes són els de Cardedeu? Encara no he tingut el plaer de probar-los…
Disculpa que hagi trigat a contestar-te, però vaig una mica atabalat: A Badalona, que és d’on sóc, sempre s’ha fet la distinció entre els borregos de Cardedeu i els de la diada de Sant Antoni, ja que aquests darrers són molt, però molt, eh?, més durs que no pas els de Cardedeu, tant és així que, a no ser que disposis d’una excel·lent “pinyata” t’arrisques, si te’ls menges sense sucar-los, a quedar-te desdentegat.
Moltes gràcies per l’explicació, Assur!!!
Doncs ara ja tinc feina: provar els de Cardedeu i els de Sant Antoni de Badalona!
I no et preocupis per constestar “tard”. Només faltaria que haguéssim de patir per això!
Salut!!!