El pastisset de Santa Catalina [sic.]

Al meu poble, que tenim fama de celebrar tot el què es pot i més, tenim una festa escolar ben particular: Santa Catalina [sic]. Dic sic perquè si vas a Vinaròs i preguntes per Santa Caterina molt probablement ningú sabra de què li parles. I dic particular perquè no tinc constància que es celebri en cap altre poble. Ni tan sols del Maestrat o a les veïnes Terres de l’Ebre. Pot ser arran d’aquest post algú em corregeix i podem fixar una mica més on es celebra i com, especialment en la vessant gastronòmica, que ès la que aquí ens interessa.

Una pràctica especial: berenar a la vora del riu 
Per celebrar aquesta festa, que és el 25 de novembre (a qui se li va ocórrer empastifar-la amb la festa de la Constitució??!!!), tenim al meu poble una pràctica gastronòmica especial: anar a menjar un pastisset de merenga a la vora del riu. Certament, aquesta pràctica està molt perduda i ara ja gairebé cap nen, els reis d’aquesta festa, va a menjar res a la vora del Servol… Ara bé, la generació de la meva mare ho feia cada any i fins i tot la meva germana gran algún cop sí que ha anat. Ma mare, que és la font de la memòria gastronòmica de la meva familia, m’explica que quan eren petits anaven a berenar el pastisset amb la colla d’amiguets d’escola i també els veïns. Tots portaven el pastisset dins d’una capça de sabates per a que no s’esclafés. Probablement, era la caixa de les sabates que tots solien estrenat eixe dia, ja que per Santa Catalina els pares solien aprofitar per renovar el vestuari del nens, cosa que en aquella generació passava un parell de cops l’any o solia ser poca roba nova… Ara gairebé ningú va al riu i els nens estrenen roba més o menys quan els fa falta. Però el pastisset se’l continuen menjant…

Un dolç particular: el pastisset de Santa Catalina
I què berenaven aquests nanos? Doncs un dolç que solament es fa per aquesta data i que no trobareu la resta de l’any. Els dies previs a la festa, totes les pastisseries del poble tenen l’aparador ple de pastissets i l’obrador a rebentar de merenga, que és la coberta del dolç. De fet, per al gremi local és un dels dies forts de l’any, ja que se’n venen milers. És un pastisset individual, d’aproximadament un pam de llargada per mig d’amplada, encara que n’hi ha de diverses mides. A dins s’hi posa, com si fos una mena de lassanya, capes de pa de pessic i de cabell d’àngel amb trossos de fruita confitada. A sobre, algú hi posa ametlla en gra, com a la foto. Lleugeret, com podeu imaginar i observar, no ho seria. Òbviament, és una menja dolcíssima i fins i tot empalagosa. Ara bé, és deliciosa i molt potent de sabor: entre la merenga, el cabell d’àngel i la fruia confitada no cal menjar-ne per endevinar que no es precisament ensopit de sabor… No aptes, doncs, per a amants de postres lleugeres…

Amb aquest berenar, els nanos posaven (posen…) fi a una jornada festiva que es desenvolupa al centre escolar. Aquell dia hi ha concursos de tota mena (especialment de jocs tradicionals, especialment fer ballar la baldufa – o trompija, com en diem al poble) i també de lloes, uns poemes on es lloa (era obvi?) a Santa Catalina. Les tradicions certament s’han renovat força: el meu fillol, que te nou anys, m’explica que la lloa que ha guanyat enguany i que ha fet un amic seu es recita a ritme de reggaton… En fi, em dec estar fent gran. Per cert, que aquell dia també hi ha rifes i un dels premis més volguts és un pollastre viu. Jo el vaig guanyar un cop i la feina va ser meva per fer-lo arriba a casa…

En sentit estricte, Santa Catalina és la patrona de les nenes en edat escolar. Els xiquets celebren, pel seu compte, Sant Nicolau. Però fa força temps que solament és celebra una de les dues, normalment Santa Catalina. Així que al segle XXI, la igualtat de gènere a arribat al sistema educatiu vinarossenc, de manera que els nens i nenes celebren la patrona d’elles… 

Visca Santa Catalina! Visca!

Massitet

P.S.: El pastisset que il·lustra aquest post és la versió per a adults, en el sentit que no és pas individual sinó que està pensat per ser menjar en colla per la gent, normalment com a postres. En aquest cas, és el que ens vam menjar de postres el dia que vam anar a Vinaròs a celebrar el mes dels arrossos 2008 i el van fer al forn de ma germana. Of course!