Com ja us vaig dir, el gaspatxo a casa meva volia dir que s’havia acabat l’escola i començava l’estiu. Igual que aquesta amanida que us presento avui. També indicava que començava a fer calor i que ve més de gust una cosa fresqueta per dinar. És la cosa més fàcil del món però que kisumenja és qui s’ho menja és una veritat tan gran com una catedral. Aquest cap de setmana he estat a casa dels meus pares i la meva mare l’ha feta per dinar. Doncs sí, l’acabo de trucar (dos dies després d’haver-me-la menjat) per demanar-li els ingredients, que són: Patates, tonyina, ceba, tomàquet, olives i taronja.
Doncs això és el que dinarem demà i aquí ho podeu veure al tupper llest per emportar. He bollit les patates (n’he posat una per cap), les he deixat refredar i hi he afegit la resta. Les olives són sense anxova però suposo que si en porten també pot estar bé. La ceba és tendra però la meva mare crec que hi posa la de Figueres. La taronja era massa gran i he pensat que posar-la tota seria massa. I ja està, com sempre, les quantitats són al gust. En el meu cas hi havia una tomata, una ceba i una llauna de tonyina. Només faltarà posar-hi, l’oli, la sal i, si us ve de gust, el vinagre.
Bon profit!
kisumenja
kisumenja, jo també faig amanides de patata, i aquesta la bullo amb pell, però el que em sembla molt original d’aquesta és la incorporació de la taronja, hi deu donar un gust la mar de bo.
Hola manel! Podria ser que la meva mare també les bulli amb pell, no ho sé, però jo no ho vaig fer perquè a mi a la cuina se m’ha d’explicar tot amb pèls i senyals i això no m’ho va dir, jjejeee. Igual sona estrany això de posar-hi taronja (llàstima que no eren de Vinaròs, oi massitet?) però si la fas ja m’ho diràs si dóna un gustet bo o no.
Hola bonica!
Quina sorpresa aquest matí quan he obert el bloc i he vist aquesta amanida!! I quin sorpresa més gran quan he obert el tupper per dinar i me l’he trobada a dins!!! jejejeje
I jo pensant que tenia amanida d’arròs!
Besets…
Sóc un fan de les amanides, a l’estiu i a l’hivern
Eeeeh, és que una té aquestes coses, jeejje!!
Jesús M., gràcies per la visita. La veritat és que a mi a l’hivern em costa una mica més menjar-les però a l’estiu mirem de fer-ne de quaranta mil maneres.
i si m’agraden a mi, aquestes coses…