Estic quasi segur que no hi ha cap bar de tapes del nord de Castelló i el sud de Tarragona que no tingui a la seva carta el polp amb allioli, o polp en allioli com ho diem per aquelles contrades. De fet, estic segur que el podeu trobar a la carta de tots els bars de tapes de Vinaròs que he recomenar en un dels darrers posts. A Barcelona no n’he trobat mai i no sé com va la cosa a la resta del país, però no es pot voler ser un bar de tapes a les comarques centrals dels Països i no tenir polp en allioli.
La recepta no pot ser més fàcil – o més difícil si volem bollir nosaltres el polp i fer també l’allioli! En tot cas, ja us dic que jo quan el faig a casa compro el polp cuit congelat de Pescanova, que trobo de força qualitat. Tot just l’escalfo posant-lo en aigua bollint uns segons i després el deixo reposar un mica. Llavors hi poso allioli, però just com a la foto: per donar-li el toc de l’all i l’oli d’oliva. Us ho dic perquè hi ha bars del meu poble on la proporció pot arribar a ser inversa i et serveixen allioli amb una mica de polp. La cosa va per gustos, però es tracta de menjar polp, amiguetes!
La recepta més habitual és amb el polp bollit. Però el millor que jo he menjat a la vida és amb el bitxo fet a la brasa. Devia tenir uns deu o dotze anys, però tinc el record ben present: en un dinar familiar a l’Ermita que hi ha als afores del poble, un tiet mariner va portar polp que va fer a les brases. Rédeu, encara salivo només de recordar-ho!
És una tapa ben fàcil de fer i, pel que tinc vist, força original al Principat. L’acompanyeu d’unes bones patetes fregides, una musclos i unes olivetes i teniu un vermutillo de categoria…
Massitet
P.S.: El títol del post vol ser un joc entre la nostra manera de dir el plat i el rock ‘n’ roll. A fi de comptes, l’alioli li dóna un punt gamberro i desenfadat…

massitet,
el pop (polp) m’encanta, però no l’he menjat mai així. la veritat és que també em fa mandra coure’l, perquè no sempre queda bé, i el proper dia seguiré el teu consell i provaré el congelat.
fins aviat.
Hola Manel!
A veure: si t’agrada molt el polp, notaràs la diferència (òbvia, d’altra banda) entre el fresc i el congelat. De tota manera, ja saps que s’aconsella conegelar-lo per estovar-lo. Però clar, el de Pescanova el congelen un cop cuit, cosa que no vindria a ser el mateix…
Prova’l un dia amb un allioli al teu gust. Jo crec que repetiràs…
Salut!
Jo us aconsello el pop congelat de la Sirena, és francament deliciós!
Hola! Sóc jo des de casa dels meus pares. Res, que el teu sogre em diu que vol que li facis aquesta recepta. Jejejejej. (I no preguntis per què no fa ell el comentari).
Hola amor!
Digues-li al meu sogre que el proper viatge a LJ faig polp ‘n’ allioli de tapa per dinar!
Trigaràs molt en tornar?
Hola Maria Rosa!
Gràcies per la teva recomenació. La veritat és que amb la Sirena em passa una cosa ben curiosa: hi he comprat diversos cop i en general el producte m’ha semblat força bo. Però mai l’acabo de tenir al cap! Gairebé sempre acabo comprant el congelat al super…