Salmó amb cebetes confitades

El salmó és el peix no habitual que més m’agrada. El vaig descobrir fora de casa, quan ja feia temps que vivia a Barcelona. Amb això vull dir que és un peix que he descobert quan ja era força grandet, perquè la meva mare -com ja sabeu- no és gaire amant de les innovacions gastronòmiques. En tot cas, nosaltres l’hem incorporat amb tota naturalitat i aquesta recepta que us passo avui és una de les darreres provatures que he fet i queda resultón. I, sobretot, està tirat de fer.

• 1 filet o un tall de ventresca de salmó per persona
• 1/2 dotzena de cebetes del platillo per persona
• Oli d’oliva verge extra,
• Sal i sajolida

Primer de res posarem les cebetes a confitar: les pelem i les posem en una paella amb un bon rajoli d’oli i les salem. Les hem de deixar tapades i al foc més baix possible, sense que arriben a fregir-se. Les anem punxant amb el tenedor i quan comecem a veure que ja estan, hi posem la sajolida.  Les deixem que s’acaben de fer i les mantenim en calent.

Quan ja tinguem les cebetes, ens posem a fer el salmó. Tot just el ferem marcat en una paella antiadherent. No cal posar-li oli, perquè ja és prou greixós i de seguida en soltarà i es farà com un pel fregit. Primer el posem de la part de la pell. A mi, que el peix cada cop m’agrada menys fet, li farem un tomba-i-tomba amb la paella ja fumejant. I ja està…

El secret, per dir-ho d’alguna manera, està en la sajolida (ajedrea, en castellà). Es pot trobar fresca als mercats amb certa facilitat. Jo, de tota manera, la solc utilitzar seca i la compro a Casa Gispert, en concret la que fan els de l’Herboristeria Nogué. La sajolida és una herba aromàtica que es fa servir sobretot per a escabetxos i també per adobar olives. Ës fresca, mentolada i un punt picant, i dóna un punt especiat que trobo que queda molt bé amb els seus usos més habituals (verdures i sopes) i jo trobo que també en peixos (l’he combinat amb força èxit amb tonyina). En tot cas, si ho proveu, ja em direu el què.

Massitet