És dissabte, són gairebé les set de la tarda, estic tancada a casa estudiant (o intentant fer-ho), tinc son, tinc un embolic d’apunts, tinc mandra… Què millor que fer un post per escampar la boira un xic? I sobre què? Alguna cosa que no em porti massa temps i que m’agradi, que així s’escriu més ràpid. Ja està! Un post sobre el vi dolç Par que vam (ens van) descobrir la primera vegada que vam anar a sopar al Cinc Sentits.
D’una banda m’agrada, simplement, perquè és d’una bodega d’un poble de Huelva i mira, com que jo vaig nèixer per allà, em fa gràcia. A veure, que si no m’hagués agradat no me’l beuria amb el nas tapat per la seva procedència, ja m’enteneu. Concretament es fa a Bollullos del Condado i és del celler Iglesias. O bodegas Iglesias, vaja.
No cal que em tapi el nas, ni molt menys perquè la veritat és que és un vi dolç molt bo. No se què tal els altres vins que puguin tenir perquè no els hem tastat, però aquest té un gust molt particular que li dóna la taronja. És un vi dolç d’aquells que es masteguen però sense ser gens empalagós.
Una cosa que no sabia i que he trobat mentre buscava el link del celler és que la pell de la taronja està un mínim de 8 anys macerant-se amb el vi! Guaita tu, quant de temps! El que sí que se, perquè ho he comprovat, és que amb les postres de xocolata… Mmmm, se’m fa la boca aigua!
kisumenja
I que bo que estava acompanyant els postres de el Rosal!!
Gràcies per descobrir-nos-el!!!! Petonnnnnssssss!!!!!