Afuega’l pitu

Us sona el nom? A mi no em sonava de res fins que vaig tastar-lo a Quimet & Quimet. Entre els diferents formatges que hi havia a la taula que ens vam menjar, hi havia un que era de color taronja i picant, tenia un gust divertit i diferent, així que vaig preguntar quin formatge era.

-”És l’afugalpitu (vaig entendre jo), un formatge asturià“. Massitet no l’havia tastat mai però sí que n’havia sentit a parlar. Com que ens havia agradat, doncs, vam pensar que quin lloc millor on comprar-lo que a Asturies mateix. No, per desgràcia nostra no hi hem anat. Li vam demanar a una amiga que sabíem que hi anava per Setmana Santa. De fet ella és d’allà per això hem tingut l’honor, el gust i el plaer de menjar coses moooolt bones (nyam, nyam!!).

Nosaltres vam tastar el de color més ataronjat i ja tenia jo raó amb el gust picantet perquè resulta que està amasat amb… pimentó (?). Això de ser de pares castellans i tenir una parella valenciana em complica una mica la vida a l’hora de posar el nom a les coses! Pebre vermell, home!

Però com veieu a la foto hi ha un altre tipus: el blanc, està fet principalment amb llet pasteuritzada de vaca frisona i el color dependrà de si està més curat (que aleshores és més groguenc) o menys. No va trigar molt que ja el vam encetar i també està boníssim. Em recorda al mató. Bé, més que el gust, la textura.

Mirant per Internet, vaig trobar una cosa curiosa sobre l’origen del nom: Resulta que en bable, Afuega’l pitu vol dir “ofega el pollastre”. Quina culpa tindria el pobre pollastre perquè li donessin a tastar i, si li costava empassar-se’l, és que el formatge estava al seu punt. De fet, sí que és veritat que s’enganxa una mica a la gola, per això també es diu que ve de l’expressió “ahoga el gaznate“.

Quines ganes tenia de fer un post sobre formatges!! Si mai em diuen que no en puc menjar em fan una desgraciada!

kisumenja