Llenguado a la meunière

Per aquells qui no em coneixeu, jo tinc la teoria que hi ha peixos i peixos, tot depèn de si a mi m’agraden o no. Jejejeje. Haig de confessar que des que estic amb Massitet la categoria de no-peix (rap, calamars, gambes,…) cada cop és més gran. Clar, és que jo li deia que el peix no m’agrada i havia de buscar alguna excusa, oi?

Quan aquest diumenge la meva mare em va proposar sopar peix vaig arronsar el nas, però després de dir-me com el faria vaig pensar “calla, que igual aquest també entrarà en la categoria no-peix”. Mentre m’explicava com es fa anava pensant que segur que acabava sent un post meu, fàcil, bo i que no em demani estar molt temps a la cuina, que si no m’agafen picors… .

Agafem el llenguado, li traiem la pell, el passem per farina i el fregim. Allà mateix, un cop està dauradet, hi afegim el suc d’una llimona i una cullerada gran de mantega. Ho deixem fent “chup-chup”, com diu la meu mare, fins que s’ha desfet la mantega i la salsa s’ha espessit un xic. I ja està! Aquí teniu la foto amb el resultat. (Jejjeje, perdoneu que no hi hagin els caps. “-Ooohhh, si llego a saber que le ibas a hacer una foto no le hubiese quitado las cabezas, que queda más bonito”. És tan maca!).

Tot i que la recepta típica de la salsa meunière és només amb llimona i mantega, buscant per internet com s’escrivia la salsa en concret, he vist que hi ha més d’una recepta que porta julivert i salsa Worcerstershire o Perrins. Igual quan ho faci a casa provo a veure què tal, però la veritat és que no hi vaig trobar res a faltar com la vaig menjar el diumenge.

Quin greu em sap fer la meva aportació al blog, després de tant temps sense dir res i just en la setmana de l’aniversari d’Olleta, amb una recepta típica francesa… Res especial contra els gabatxos, només la petita mania que tenim per allà a la part alta de l’Empordà.

Kisumenja