Comentaris a: Moviments (gastro)mediàtics

Per: Xavi

Xavi — Fri, 26 Sep 2008 11:12:52 +0000

Ei, hola a tothom!

Sabeu d’on trec jo la informació que em fa falta per practicar la gastronomia (esport encara no reconegut olímpicament)? De les biblioteques de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú. Estic cansat de navegar per internet i no trobar res seriós tret d’uns quants blocs de gent honesta que penja allò que realment ha fet i està comprovat.
I és que avui dia, fer-se passar per un expert culinari és d’allò més “cool”. Però en realitat, més de la meitat dels mal anomenats “experts”, en realitat són un llepafils tastaolletes que han trobat en aquest camp tan i tan subjectiu un fabulós escull on arrapar-se per no ser enduts per la gran massa de l’anonimat. No hi ha res dolent en ser anònim, però avui en dia no està gaire ben vist.
En fi, que com ja heu dit molts de vosaltres, aquesta moda de la gastronomia està omplint les cuines d’estris innecessaris i de temeraris als fogons!

Salut a tots!

Per: massitet

massitet — Thu, 03 Apr 2008 14:13:20 +0000

Hola a tothom:
Fimabrera, estic d’acrod amb tu amb que els col·leccionables basats en receptes són impractibles. Però és que també ho són alguns dels llibre bàsics, com els que cites! Quantes receptes n’has fet, sobre el total? En quant de temps? Jo tinc el gran llibre de la cuina catalana des de fa dos o tres anys i huaré fet dues dotzenes de receptes, com a molt!
O del mític “1080 recetas de cocina” de la Simone Ortega? Tothom el considera un clàssic imprescindible i segur que en molts aspectes ho és. Però segur que la mojoria de la gent com a molt en fara 80! ;_)

Mar, no arribes ni tard ni malament: el concepte aquest de “porn food” em sembla molt ben trobat! És com una mena d’exhibisionisme alimentari, això d’aquets llibres. O vist d’una altra manera: és com si quedé bé tenir a la llibreria de casa una botifarra de llibre amb receptes. però si jo no dono a l’abast en fer totes les que em passa ma mare oralment!

tambñe estic d’acord amb la Mar que això de la gastronomia va molt per a l’infotainment que es va imposant a poc a poc. Per a mi el paradigma és el tractament a que sotmeten (sic) els de l’Espanya Directo al cuiner de torn. Però que ens volen ensenyar amb aquest tractament? A torturar a entrevistats??? No ho entenc…

Sobre què de fer la gent amb aquests col·leccionables, la veritat és que no en tinc ni la més mínima idea. En el meu entorn no conec ningú que els compri. En el meu cas, no n’he fet mai cap. Com diu la Mar, que ens estat venent al crit de “Cuantos mas, mejor!”. Per a qui? Per a La vanguardia i per a Villeroy and Boch!! A mi m¡’agrada cuinar, però dubto molt que n’arribés a emprar un o dos de tots i ves a saber quantres poques vegades! També es veritat que molts d’aquest col·leccionables tromfen el primer dia, quan fan la primera entrega a preu baix. Després, quan el personal ha de comprar el diari cada dia i omplenar cartilles, la cosa cau en picat…

Per cert, el negoci per als diaris és rodons. Nombrosos estudis i en especial una de l’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya (AEDE) posa de manifest que es una operació financera molt sucosa, ja que fa pujar els ingresos d’uns mitjans que pateixen un degoteig constant de pèrdua de lectors.

i jo em pregunto: no estarem inflant entre tots una “bombolla gastronòmica” sense gaire contingut? Tothom compra, però pocs cuinen. Tothme en parla, però poca gent ho fa…

Per: Mar

Mar — Thu, 03 Apr 2008 09:59:24 +0000

Em sumo al debat tard i malament, com sempre (perquè el que diré va en la línia del que ja ha dit tothom). La saturació mediàtica em sembla a voltes d’un consumisme superficial i horrorós. Quan Berasategui acaba el seu anunci de motlles al crit de “¡Cuantos más, mejor!”, què ens està venent? Són millors unes tisores de cuina perquè les anuncii l’Isma Prados? No fotem! Crec que aquí el concepte bàsic és aquell que els americans anomenen “Food porn”. A la gent li agraden els llibres i programes de cuina per pensar en el menjar que voldrien fer, no per preparar-lo realment. Tinc la sensació que alguna cosa a veure té amb la societat de consum, amb l’eclosió d’un cert pensament feble, de les “soft news” i l’”infotainment” (notícies light i barreja entre informació i entreteniment). No ho sé, me n’hauria d’alegrar d’aquesta eclosió mediàtica, però hi ha un punt -en particular, el de les promocions dels diaris – que em sona a pur oportunisme.

Per: Fiambrera

Fiambrera — Wed, 02 Apr 2008 07:55:08 +0000

Aquestes col·leccions de cuina, des del meu entendre, són impracticables. Jo que procuro menjar sa entre setmana i desmedrar-me al cap de setmana no em funcionen. Exigeixen temps, diners i viure en una ciutat amb 50.000 botigues de menjar estrany i delicatessen.
Quan era jove i innocent vaig fer una col·lecció de cuines del món d’ El País i francament dels 20ipico llibres només he fet servir una recepta: croquetes de carbassó i feta.
Tot i així sembla que aquestes col·leccions vénen: entre els chefs estrella i el culto al cuerpo, el punt intermig són les receptes de cuina mediterrània!
Jo prefereixo optar per bibliografia culinària tradicional. Us proposo un llibre: Receptes d’ahir per cuines d’ara, de l’Assumpta Miralpeix. Són receptes tradicionals catalanes fàcils i ràpides!!

Per: massitet

massitet — Tue, 01 Apr 2008 16:06:29 +0000

Hola Gemma!
Crec que, efectivament, la qüestió clau és saber que fa la gent amb aquests continguts. Mira, les cassoles i els motlles per poc que facis encara els empraràs. Però les receptes… Però si jo hi ha mesos que no aconsegueixo fer-ne ni una del Descobrir! I mira que m’ho vaig proposar com a objectiu per a anar fent cosetes noves.
Per cert, no t’ho creuràs! Diumenge no vaig comprar cap diari!!!! jojojojo Faig el post i després no vaig al quiosc!

Per: Gemma

Gemma — Tue, 01 Apr 2008 16:02:48 +0000

Ole! Quin post més interessant i adequat! Totalment d’acord, sembla que la gastronomia està de moda entre els mitjans de comunicació, senyal que ven. Però jo em pregunto: i la gent, ja cuina? O només parla de cuina? Això sol ja donaria per fer un altre post d’aquests….
PD Per cert, ja tens el llibre de l’arròs i el moltlle de silicona? Jo no! Vaig anar a escalar i no vaig passar pel quiosc

Per: massitet

massitet — Tue, 01 Apr 2008 15:14:51 +0000

Hola a tothom!
S’està obrint un debat força interessant, crec. La veritat és que el post estava plantejat des d’una perspectiva més “comunicativa”, però crec que teniu raó en obrir els comentaris cap als efectes de tot plegat des d’un punt de vista més gastronòmic.
No tinc un punt de vista acabat sobre això. Vull dir, no sé si la gent empra tota aquesta informació per cuinar més i millor. La hipòtesi seria que no, que no ajuda a pujar el nivell. Crec que el ritme de vida actual ens porta a menjar força malament en general. O en tot cas, pitjor de com podríem fer-ho. Per a que vol doncs la gent, tots aquests continguts? Crec que Rosa Maria apunta una raó: els “gastrònoms de cap de setmana”. Molt interessant, aquest punt de vista. Snobisme? No ho sé. També és possible.
Crec, en tot cas, que hi ha una certa “febre per la gastronomia” que consisteix més aviat en conèixer l’obra d’uns quants cuiners cosniderats grans i haver provat una sèrie de productes i plats. Però no pas en menjar millor cada dia; no s’empra per pujar la mitjana de la cuina de cada dia. Com ho veieu?

Aprofito per obrir un altre punt que voldria tractar sobre l’impacte dels mitjans sobre la cuina casolana: l’homogeneïtzació. Els mitjans de comunicació contribueixen a homogeneïtzar la cuina cassolana de Catalunya i l’Estat? Fan aquests mitjans que es mengin plats desarrelats, no relacionats en cap territori, a qualsevol punt dels Països Catalans i l’Estat? Si Jaume Fàbrega diu que els receptaris ja van fer una mica aquesta funció ja al segle XVIIi (quants exemplars es devien editar, 1000 d’un receptari al segle XVII???) com ho han de fer la televisió, la premsa o la ràdio? No sé, és una idea…

Per: rosamaria

rosamaria — Tue, 01 Apr 2008 09:47:03 +0000

Totalment d’acord amb en Manel. Jo afegiria, si se’m permet, en la línia del que es comenta, si la gastronomia no se’ns està escapant de les mans a tots plegats (o els consumidors deixem que se’ns escapi) i ens estem estampant contra el gastroesnobisme. Us recomano un article d’en Caius Apicius al Dominical del Diari de Girona del diumenge 20 de gener sobre això que plantejo.
I per acabar, només dir-vos, des de la meva humil perspectiva com a nutricionista, que opino (i això els que em coneixen ho saben perquè ho dic sovint quan parlo sobre gastronomia) que en aquesta era en la que vivim, una de les nostres contradiccions és la de elevar fins al cim més alt la gastronomia (això sí, pels caps de setmana), i la resta de la setmana no vull ni pensar com ens alimentem. Potser hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar…

Per: Sara Maria

Sara Maria — Sun, 30 Mar 2008 22:13:00 +0000

Genial el post, i molt bé la secció de Webs mediàtiques. Per tot el blog, teniu un premi a Un racó del món.
http://unracodelmon.blogspot.com/2008/03/premi-calidesa-per-delicies-del-rebost.html

Per: manel

manel — Sun, 30 Mar 2008 21:57:56 +0000

olleta,
he llegit amb molt d’interès el teu comentari, crec que tens molta raó; de fet, jo avui n’he publicat un de semblant, sobre si realment tanta col·lecció de llibres i d’estris i tantes pàgines de gastronomia serveixen perquè mengem més bé i cuinem més, que crec que no.
d’altra banda, avui m’han donat un premi anomenat calidesa, i comque qui el rep l’ha de donar a cinc blocs més, m’he permès donar-lo també a la teva pàgina.
fins aviat.