Comentaris a: Mones, micos i farinades de ca Massita

Per: gemma

gemma — Sat, 29 Mar 2008 12:50:20 +0000

Enhorabona pel reportatge i per les fotos! Quina enveja!

Jo tampoc sóc de la lliga de les confitures i cabell d’àngel i seria una de les frikis que el demanaria amb crema

Per: massitet

massitet — Fri, 28 Mar 2008 11:48:30 +0000

Hola Ru:
Moltes gràcies pel comentari que ens deixes. Amb coses com les que dius tu i Ro, i també la Gemma, encara es fa molt més agradable escriure aquestes petites històries, ja de per si satisfactòries.
I sobre el cabell d’àngel, no peteixis! Jo no en sóc un especial fan, però he de reconeixer que a les farinaes, i als pastissets (aviat en parlaré…) són imbatibles; insuperables…

Per: Ru

Ru — Thu, 27 Mar 2008 14:40:28 +0000

Tota una lliçó d’antropologia explicada des de la proximitat i la passió. Molt interessant.
Ara, he de confessar que sóc més aviat friki: el cabell d’àngel mai m’ha agradat, me culpa. Melmelades i confitures estan proscrites al meu plat. Quan veig com unta la Roser els panets de llet i nous amb melmelada, no me’n sé avenir. Quan era petit i m’estava en un hotel sempre patia per l’hora d’esmorzar: i per què no em donen pà amb tomàquet enlloc de torrades amb mantega i melmelada, em preguntava…

Salut a tothom.

Per: massitet

massitet — Wed, 26 Mar 2008 23:40:47 +0000

Hola a tothom:
Abans de les respostes personals, moltes gràcies a tothom pels comentaris tan cordials i agradables que heu deixat en aquest post. La veritat és que és un text amb moltes implicacions per mi i veure que es tan ben rebut m’ha fet, de veritat, molta il·lusió.

Roser, això de tenir fron a casa és un autèntic xollo. Si vols i en tens ganes, puc parlar amb ella si podeu fer un stage amb el Ro: la part del pa segur que l’aprofiteu molt més que jo! I si el reportatge és bo és, com diu Gemma, perquè poder estar a primera línia és la clau…

Gemma, m’encanta veure que les teves preferides són les de cabell d’àngel! I poder fer el treball de camp en primera línia és la clau de tot plegat! Ep! Podem parlar amb la Roser i aprofitar per fer l’estada juntes… Si mai passes pel forn, no se t’ocurreixi no dir qui ets. Avui, a casa ma germana, ja et coneixen!

Efectivament, acaben desllomats de la feina, però crec que hi ha una clau per entendre que puguin soportar-ho; malgrat tot, els apassiona la seva feina i els encanta veure com la gent s’emporta els productes. I saps una cosa? Hi ha gent que truca per telefon per explicar que els encanta la farinà mentre se la mengen. Pell de gallina, tu! Per cert, vist el teu nivell, estic segur que ajudaries i no pas poc!

Plugim: si mai passes dóna senyals de vida. Estic segur que els agradarà saber qui ets i això dels blocaires que van caçant productes pel pais els fa molta festa! Sols passar per Vinaròs? Si necessites algun cop de mà pregunta, eh???? I per mi és un plaer explicar totes aquestes coses. Saps perquè? doncs perquè moltes les aprenc mentre les “investigo” i les escric… Saps que això del frito ho he après per aquest post i que no recordava allò del pandurmiendo al peu del llit? Doncs això, en tot cas és un plaer compartit. I encara més si és en aquesta gastrosfera que anem construint tots plegats a poc a poc. No?

Per: plugim de sal

plugim de sal — Wed, 26 Mar 2008 19:04:22 +0000

Quina llàstima. Aquesta setmana santa he passat molt a prop d’aquí. Si ho hagués sabut hauria fet una visiteta a aquest forn a tastar aquestes maravelles. M’ho apunto i quan hi torni em passaré segur. Moltes gracies per l’oportunitat de poder aprendre coses tan interessant que si no fos per la germanor que es crea en la gastrosfera (com a tu t’agrada dir-ho) la desconeixeriem totalment.

Per: Gemma

Gemma — Wed, 26 Mar 2008 15:00:27 +0000

Estava esperant amb candaletes aquest post i les fotos que ens vas prometre i no m’ha decebut gens, al contrari, he disfrutat moltíssim llegint-lo! I més encara sabent que totes les fotos estan fetes a casa teva i el treball de camp és de primera línia… em fas molta enveja, m’hauria encantat estar allà mirant com fan totes les mones! I també m’hauria agradat ajudar (o fer nosa, depen de com es miri )
Quina feinada, però, deuen acabar esllomats!
Jo ja he triat la meva preferida: les farinaes farcides de cabell d’àngel
Entenc la tava indignació amb els farcits de nata, trufa o crema… frikis frikis total!
I trobo espectacular com fermenta la massa dels micos, gairebé triplica el volum!
Felicita a te germana de part d’una blocaire de Sabadell, si mai baixo per allà passaré pel seu forn seguríssim!

Per: rosamaria

rosamaria — Wed, 26 Mar 2008 12:29:23 +0000

Ummm! Que bo! Llàstima que no ho poguem tastar perquè fan una pinta!
A Girona la tradició marca per Pasqua el Tortell de Ram, que a mi m’hi fan pensar les vostres farinaes, tot i tenir la forma rodona de les vostres mones. Però amb la globalització ja se sap…

Per: Roser

Roser — Wed, 26 Mar 2008 11:50:57 +0000

Quin reportatge més bo! i quina enveja poder viure en primera persona tot el procés de la mona i de tota la resta. Allò de tenir una germana fornera és tot una meravella!