Un mosset interessant

La meva germana és, sense cap mena de dubte, la pionera en la renavació de la cuina familiar. Ella, que és nou anys més gran que jo, ja porta anys en això d’anar canviant maneres de fer les coses, introduir ingredients nous o fer coses que en el nostre context familiar són (o més ben dit, fa un temps eren) la mar d’exòtiques. En tot cas, tot això és per explicar-vos que en aquest bloc trobareu, també, receptes de la meva germana, com ja n’heu trobat de ma mare o de la mare de kisumenja (o sigui, la meva senyora sogra).

Galet farcit de cranc reial i tonyina
Avui, com a primera aparició receptaire de la meva germana, us vull presentar un mosset (tapa, pintxo, com vulgueu dir-li) molt fàcil de fer, molt efectista a la vista i molt sabrós. O sigui, una mica resumible com bueno i bonito, encara que en la seva versió com il faut no és precisament barato. En tot cas, si us plau, continueu llegint, perquè hi ha una “versió de batalla” que redueix substancialment el cost si no us voleu gastar tants diners. Aquí va els ingredients i la tècnica, que no és gens complicada. Sobre les quantitats la cosa va a gustos, però amb les que us passo surten una vintena de galets farcits.

• 1 paquet de galets
• 1 llauna de carn de cranc reial (conegut com a Chatka)
• 1 pot de tonyina amb oli d’oliva de qualitat (nosaltres l’emprem d’Ortiz)
• 250 grams de maionesa casolana o de qualitat (ja que hi som, no?)

La recepta més simple no pot ser. Primer, posem a bollir els galets a foc lent per a que no es desfacin gaire. Mentre, en un bol barregem la carn de cranc, la maionesa i la tonyina i ho trinxem tot tan fi com ens vingui de gust. En principi, no cal túrmix, però pot ser una opció. Deixem refredar els galets i llavors passem a farcir-los . Amb una cullerera de postres o de café en tindrem prou, però si sou més professionals ho podeu passar a una màniga pastissera i anar fent. El resultat el podeu veure aquí al costat. Aquests són, precisament, els darrers que ens hem menjat, tot celebrant els aniversaris de ma mare i mun cunyat el desembre passat. La mida és ideal per a un mos (si no em optat per la mida galet de Nadal, òbviament!) i es poden punxar sense gaire problemes amb el tenedor. O sigui, a sobre són nets, a taula.

La versió de batalla: Surimi en comptes de Chatka
La versió de batalla que us proposava més amunt consisteix, bàsicament, en substituir el Chatka per surimi, o sigui, els famosos palets de mar que s’ham fet famosos sobretot a partir de les campanyes de publicitat de la marca Krisha. Home, no fotem! El resultat no és ni molt menys el mateix, però donen el pego i queden molt bé en un sopar informal. A més, et permeten sortir dels típics pintxos amb base de pa , pasta fullada o tartaletes de mides i materials varis…

Massitet