Comentaris a: Mones, micos i farinades

Per: massitet

massitet — Sun, 06 Apr 2008 21:05:20 +0000

Hola Neus!
Moltes gràcies per la teva visita i per la cordialitat del teu post! I gràcies per ajudar-nos a trobar un error! Em vaig deixar els ous quan vaig introduir la recepta de la pasta!
M’alegra veure que hi ha gent que torna a les formes tradicionals. Pel que m’expliques, eres d’aquesta generació que vam començar a rebre mones de xocolata però quan ens hem fet grans hem tornat als orígens…
Una abraçada per als habitants de les terres de l’ebre i les del Sènia!

Per: Neus

Neus — Sat, 05 Apr 2008 18:18:47 +0000

Hola,
És la primera vegada que veig el teu bloc. No acostumo a buscar tema culinari per internet tot i que sempre he sigut molt aficionada(teòrica!). A casa, de menuts, sempre havíem fet mones que coïa ma mare a casa també, però de la recepta original no en queda res, perquè quan jo tenia 8 o 10 anys, li’n van passar una altra que portava farina de coco i, a partir d’aquell moment, ja es va perdre la més antiga. De fet la recordo com una massa molt dura, sense farcir. El que més ens agradava eren els ous durs i el “pa benet”(suposo que hauria de ser beneït), que és com diem per aquí al Delta als confitets de colors que guarneixen les mones. Ma mare sempre deia que sa germana gran feia una massa de pandurmiendo que era molt bona, però com era més entretinguda suposo que no li va demanar mai. El fer mones a casa es va acabar quan ens vam anar fent més grans, però quan em vaig casar i vaig tenir el primer fill, ma sogra em va dir que podríem fer mones(ella també n’havia fet anys enrera). Tenia una recepta tipus pandurmiendo(sé que s’aixecava molt matí per a pastar-la i donar-li temps a que llevés) i eren boníssimes i ella sí que les ha farcit sempre amb cabell d’àngel. Després d’uns anys li’n van passar una semblant, però que jo no he trobat mai tan bona i és la que fem ara. Amb la massa fem mones(fins i tot de les frikis farcides amb crema de xocolata) i ous durs i “congres”, que són com les vostres “farinaes”. Les guarnim pintant-les amb ou batut, pa benet i fruita confitada(per fer-les més atractives perquè no se la menja ningú). I sempre les anem a coure al forn de pa, com moltes altres famílies. I als forns del poble amb les mones de xocolata i les de pastís, continuen convivint les tradicionals i són de les que en vénen més.
He estat buscant la recepta de pandurmiendo i m’ha sortit el teu bloc. M’ha agradat vore les fotos de les farinaes i conéixer la versió masculina de les mones. El que tinc dubtes de la recepta és que no he vist ous per cap banda, no en posen al forn familiar?.

Per: elisenda

elisenda — Tue, 25 Mar 2008 14:51:18 +0000

Ostres moltes gracies per deixar ben clara la historia de la mona i el mico. Jo es que vaig fer l’altre dia una mona pels de la feina (visc als Estats Units) i em va costar explicar la historia d’aquesta tradicio… I es que si ja es dificil traduir les receptes americanes en catala (tinc un bloc a http://cuinayanki.blogspot.com) imagineu al reves!

pero sou genials, quina traça amb la historia! ara mateix vaig a intentar traduir tot aixo als devoradors de “Monkey cake” com diuen ells.

eli

Per: massitet

massitet — Tue, 18 Mar 2008 13:09:11 +0000

Hola Pepa!
Em fa molt de goig el teu missatge: veure que hi ha gent que encara fa les mones tradicionals a casa! Per tant, encantat de veure que hi ha gent que manté les tradicions i no perd les arrels…

Felicitats i molt bon profit!

Massitet

Per: Pepa

Pepa — Tue, 18 Mar 2008 10:12:46 +0000

Estic llegint el teu article mentre espero que les meves mones de Pasqua, tradicionals, es facin. M’agrada que hi hagi gent interessada en que no es perdin les tradicions. Particularment en faig una pel meu pare, una per la meva fillola i una per als meus fills…
Cada any espero cumplir amb la tradició com un ritus, un deure, una participació en aquests costums per a que no es perdin…

Per: massitet

massitet — Wed, 05 Mar 2008 17:14:03 +0000

Hola a tothom!
D’entrada, moltes gràcies pels comentaris que ens deixeu! Ens fan molta festa, sobretot quan ens diuen que els nostres post són interessants, generen expectatives i fan recordar tradicions familiars dels nostres lectors! Gràcies, de debó…

Mar, les fotos les posarem tan aviat com les tinguem. Ens fa molta festa posar-les!

Roser, el teu comentari confirma una cosa que ja havia trobat en algun lloc: a la zona de l’interior del País Valencià, el sud de Terol i alguna part de la Manxa es fa un “Pan Quemao” que es motl semblant al Pna durmiendo. De fet, la meva mare m’explica que el nom de Pan Quemado li ve, precisament, de semblar cremat pel color marró tan fosc que agafa en coure’l. Efectivament, deu ser el mateix o molt semblant!

Gemma, gràcies de nou per la cordialitat del teu comentari. Efectivament, les mones són un univers amb molta feia a fer! Sobre la mona que tu dius semblant a un roscó de reis, de fet la pasta és força semblant però a la mona no se li posa fruita confitada ni massapà. Es pasta sola. De tota menera, és veritat que he vist alguna foto de mones amb forma circular (talment com un tortell) i amb fruita confitada i ous. Potser és aquesta la de la tradició de la teva amiga!

Salut a tothom!

P.S.: Ja no falta res per al sopar en bloooooooooooooooooooooooooc!!!

Per: Gemma

Gemma — Wed, 05 Mar 2008 11:06:04 +0000

Com sempre, un article molt interessant! Ja et vaig dir que m’agradaven molt aquests temes de les tradicions culinàries… De l’origen i dels tipus de mones de Pasqua se’n podria escriure un llibre I tu n’has fet una bona explicació!
Personalment, a mi m’agraden les de pa de pessic i cobertes de yema. Un ou de xocolata, unes plumes i poca cosa més… Tinc una amgia d’Amposta que sempre parla de la mona tipus tortell de les teves terres i que aquí (a Sabadell) no n’hi ha… M’imagino que deu ser bastant semblant al tortell de reis, però amb altres aromes i sense massapà, oi? No he tasta mai el panquemao, tot i que n’he sentit a parlar molt!
Jo també espero les fotos de després de Setmana Santa

Per: Roser

Roser — Tue, 04 Mar 2008 14:19:56 +0000

Per la zona de procedència dels meus pares (Racó d’Ademús, València) també pots trobar “pan dormido”, una mena de briox fosquet (com cremat), molt bo, suposo que similar al que comenteu. És curiós com s’influencien molts postres, o el menjar en general per zones més o menys properes.

Per: Mar

Mar — Tue, 04 Mar 2008 09:33:44 +0000

Ostres, que interessant, no n’havia sentit a parlar mai. Espero amb candeletes les fotos…