Adéu WordPress! Hola CUINA!

Estimats lectors i estimades lectores:

Des d’avui, 22 d’abril de 2010, la nostra estimada Olleta de verdures ha canviat de pis i s’ha traslladat de la seva casa a WordPress al web de la revista CUINA. Per tant, a partir d’avui ja no troabreu més actualitzacions d’aquest bloc en aquesta adreça. La nova adreça del nostre bloc és blogs.cuina.cat/olletadeverdures. De tota manera, també ens trobareu en aquesta:

www.olletadeverdures.cat

Passeu a veure el nostre nou piset! Creiem que ha quedat bonic. Si més no, a nosaltres ens agarda!

Salut!

Massitet i Kissumenja

Llista definitiva de bloquejadors!!!!

Ahir a la mitjanit, tal com mana un termini com cal, es va tancar el període per inscriure’s al sopar en bloc del proper dissabte 24 de març a les 21:30 al restaurant Àtica de Barcelona (Galileu, 159 de Barcelona). Per tant, tinc el plaer de poder fer pública la llista definitiva de bloquedajodors de l’Àtica. És un barreja interessant de sospitosos habituals, blocaires que no havien vingut mai a una trobada i alguns lectors que s’han animat a fer el salt i venir-nos a veure. En som una trentena i la colla fa goig de vore! L’Àtica és nostre, companys!!!

1.- Starbase (Decuina)

2.- Galleguiña do seu corassao (Decuina)

3.- Manuel (Un cocinillas on-line)

4.- Nuni (Cuinetes)

5.- Miquel (Cuinetes)

6.- Txell (La Cuina Vermella)

7.- Kike (La Cuina Vermella)

8.- Marta Jubert (Padenous)

9.- Martí Sans (Apunts de Cuina)

10.- Mar Calpena (Baixa gastronomia)

11.- Lluís Rey (Tiritinyam)

12.- Manel el generòs (Cuinar és generòs)

13.- Sara Maria (Delicies del Rebost)

14.- Albert (Delicies del Rebost)

15.- Josep (Cafè de nit)

16.- Glòria (Cafè de nit)

17.- Gemmota (La Gemmota a la cuina)

18.- Xavi Pérez (Menja Sa)

19.- Rosa Maria Espinosa (Menja Sa)

20.- Maurici Serra (3 o 4 al día)

21.- Iban Yarza (Te quedas a cenar?)

22.- Margada Royo (La Quinta de Luculus)

23.- Carles (La Quinta de Luculus)

24.- Rosa Lleonart (lectora)

25.- Helena Guimerà (lectora, germana i cunyada)

26.- Sergi Cervera (lector i cunyat)

27.- Sara (Cocina para emancipados)

28.- Petroglifa (Petroglifa a la cuina)

29.- Massitet (Olleta de Verdures)

30.- Kissumenja (Olleta de Verdures)

Recordatori de l’amic invisible
Aprofito aquesta actualització per recordar-vos que hi ha convocat també un amic invisible culinari. La cosa consisteix en què cada assistent al sopar porti un regal culinari (un gadget, un llibre – el dia abans és Sant Jordi!-, alguna menja elaborada per ell/ella…) . Tots els regals (si sou un bloc amb dos autors, amb un n’hi ha prou)  es posaran junts i en acabar el sopar es sortejaran entre tots els qui n’han portat. Si a algú li toca el seu, no patiu que el canviarem i tornarem a sortejar! No és obligatori, però estaria molt bé que en portés tothom! Au, va! A pensar en el regalet!

Lectors, veniu a sopar en bloc!

Després d’organitzar un petit referèndum el resultat del qual ja m’imaginava, tots els assistents confirmats al Sopar en bloc han dit que sí, que estaria molt bé que els lectors vinguésseu. Per tant, estimats anòmins i amics d’epístoles digitals, apunteu-vos a bloquejar l’Àtica! Ja sabeu com: envieu-me un correu a massitet @ gmail.com. Els qui ja ho heu fet no patiu, que ja us hi compto!

Correu, que tots estem molt contents de què vingueu i queden molt poques places disponibles!!!

Massitet

Sopem en bloc: actualització important!!

Anem avançant cap al gran dia i arriba l’hora d’actualitzar alguna informació i plantejar-vos noves opcions que han sortit en els darrers dies. Anem a pams, a veure que us sembla. Llegiu tot el post, si us plau, i deixeu els vostres comentaris a veure què us sembla tot el que us explico. Hi ha coses de logística però n’hi ha de plantajament del sopar. Va, que no us costa res i si prenem les decisions entre tots, tots estarem contents!

Data límit per apuntar-se: diumenge 18 a mitjanit
Com que sóc un iluminat i em pensava que hi haura òsties per venir a sopar en bloc, no vaig posar data màxima per apuntar-se: vaig suposar que les 40 places s’omplirien de seguida! Total, que com veig que no i no és plan de tenir la cosa oberta fins al dia abans del sopar, qui no s’hagi apuntat el diumenge a mitjanit no té lloc. Jo he de dir-li a Borja el dimarts al matí quants en som… Apa, ja ho sabeu!

I si obrim el sopar a lectors de blocs?
En principi i com sempre fins ara, el sopar està obert només a blocaires. Aquest cop, però, he rebut una sol·licitud d’una persona que no té bloc. Com veureu a la llista provisional de sota, de moment som 23 i no arribem als 40 que poden cabre al restaurant. En tot cas, el que podem fer és acceptar peticions de tothom i, en cas d’overbooking, prioritzar als blocaires. Què us sembla, blocaires del món? Jo apostaria pel si, ja us ho dic ara…

Llistat provisional d’assistents
Aquesta és la llista que tinc avui al vespre. Si algú m’ha enviat un correu i no hi consta, és perquè no l’he rebut, o l’he perdut o ves a saber què, que jo sóc molt despistat. De tota manera, juraria que no m’he deixat a ningú…

1.- Starbase (Decuina)

2.- Galleguiña do seu corassao (Decuina)

3.- Manuel (Un cocinillas on-line)

4.- Nuni (Cuinetes)

5.- Miquel (Cuinetes)

6.- Txell (La Cuina Vermella)

7.- Kike (La Cuina Vermella)

8.- Marta Jubert (Padenous)

9.- Martí Sans (Apunts de Cuina)

10.- Mar Calpena (Baixa gastronomia)

11.- Lluís Rey (Tiritinyam)

12.- Manel el generòs (Cuinar és generòs)

13.- Sara Maria (Delicies del Rebost)

14.- Albert (Delicies del Rebost)

15.- Josep (Cafè de nit)

16.- Glòria (Cafè de nit)

17.- Gemmota (La Gemmota a la cuina)

18.- Xavi Pérez (Menja Sa)

19.- Rosa Maria Espinosa (Menja Sa)

20.- Maurici Serra (3 o 4 al día)

21.- Iban Yarza (Te quedas a cenar?)

22.- Margada Royo (La Quinta de Luculus)

23.- Carles (La Quinta de Luculus)

24.- Rosa Lleonart (lectora)

25.- Helena Guimerà (lectora, germana i cunyada)

26.- Sergi Cervera (lector i cunyat)

27.- Massitet (Olleta de Verdures)

28.- Kissumenja (Olleta de Verdures)

Com veieu, a aquestes alçades ja tenim una colla ben maca que combina fixes insubornables, estrelles convidades de luxe i estrenes en sopars en bloc. O sigui, diversió i bon rotllo garantits! Va, apunteu-vos, que encara queden dies!

Salut”

Massitet

Caçadors d’espàrrecs

A banda de ser Kissumenja també sóc Kissublida. Una prova és que la data de l’esborrany del post que estic escrivint ara és del 15 de març de l’any passat!!! No us enganyo! Havia oblidat completament el tema dels espàrrecs i ara que els meus pares n’han tornat a anar a buscar, m’ha tornat a venir el post al cap. I abans no se m’oblidi de nou vaig per feina, no sigui que se’m torni a passar la temporada!

Hi ha dies que, quan la meva mare torna de la feina, ella i el meu pare se’n van a buscar espàrrecs. Ells, doncs, són els caçadors. El títol del post no és gratuït, com us deveu imaginar, sino que jugo amb els “Caçadors de bolets” de TV3 i el fet que per allà a l’Empordà el verb caçar el fem servir força com a sinònim de collir.

L’altre dia, doncs, com que sabien que hi anàvem, en van anar a caçar uns quants i a la nit la meu mare va fer una truita per sopar. Ben bé eren espàrrecs amb ou, per la quantitat que li’n posa. Tot i que hi havia cinc ous, ja veieu a la foto que d’espàrrecs no n’hi havia pas pocs. Li agrada molt notar el gust metàl·lic que deixen i per això tampoc no els bull, com fa altra gent, perquè diu que si no no tenen gust de res.

Després d’haver comprovat empíricament que jo no els veig ni que me’ls assenyalin, ha quedat clar que a casa dels Olleta es menjarà truita d’espàrrecs quan els meus pares ben alegrement me’n vulguin donar un grapadet…

Kissumenja

Olleta de verdures, a Catalunya Ràdio!

Darrerament no guanyem per a alegries amb el nostre/vostre bloc. Després que la gent del CUINA ens oferís poder incloure el nostre bloc en el seu web a venir en les properes setmanes, ahir dissabte ens van recomanar a Catalunya Ràdio, al programa Tàpies Variades. És el programa de cuina i gastronomia de la ràdio nacional del Principat; d’una part del nostre país. Per tant, estem contents com a gínjols!

Si el voleu escoltar, en aquest enllaç trobareu l’àudio del programa sencer. La recomanació apareix en el minut 19:27, dins de la secció La web al plat. A més, n’ha fet una descripció que ens ha semblat molt i molt encertada. Olé! Ens ha fet molta il·lusió ser la pàgina web escollida en un programa com aquest i en una secció pensada, precisament, per destacar allò més recomanable del munt de coses que ronden per aquesta xarxa de Déu. Ostres, al final ens ho haurem de creure i tot!!!

Des d’aquí volem agrair a l’equip del Tàpies Variades que ens hagin esmentat. La veritat, que ens destaquin a la ràdio nacional de Catalunya per una cosa que fem amb el cor i amb moltes ganes és molt, molt, molt (però molt, eh?) gratificant!

Massitet i Kissumenja

Sopem en bloc? Bloquegem l’Àtica!!

Ja fa uns quants mesos que un grup de blocaires anem parlant de fer un sopar en bloc en un dels restaurants de Barcelona que més ens agrada: l’Àtica Restaurant. Resulta que en una de les nostres moltes visites, el seu cuiner i copropietari Borja ens va explicar que, a partir de 20 persones, es podia reservar el restaurant. I és això el que us proposem de fer el proper dissabte 24 d’abril a les 21:30 hores.

I com va la cosa?
Doncs la cosa és molt senzilla. Es tracta de fer un sopar d’autors de blocs, basat en un pica – pica que trobareu en aquest Word. El sopar seria més aviat informal, de peu i amb algunes taules i cadires per si algú vol seure de tant en tant. El preu és de 27 euros per persona sense comptar beguda. La idea és que els abstemis puguin pagar primer el què han begut i que els alcohòlics paguem després compartint tota la beguda. Així evitem penalitzar els qui fan menys despesa.

Del menú que us he passat, es probable que hi hagi un canvi. Si pot, Borja ens farà un dels plats estrella de la casa i que darrerament està fora de la carta: la coca de sardines, festucs i cabell d’àngel. Però això no ho sabrem fins a pocs dies abans del sopar, quan en Borja pugui veure com està la sardina al mercat…

Si voleu una mica més d’informació i valoracions sobre el restaurant i el menjar que s’hi dona, en trobareu aquí, aquí, aquí o aquí. Com podeu comprovar, l’Âtica triomfa molt entre la gastrosfera…

I un amic invisible gastronòmic!!
La sempre dinàmica i encertada Mar Calpena (ella va posar en marxa el primer Sopar en bloc, recordeu-ho!) ha afegit un component més a la trobada: fer un amic invisible gastronòmic. La idea és que cada bloc, tant si els gestiona una persona o dues, portin un petit regal.

Pot ser alguna cosa cuinada per nosaltres, un llibre (el dia anterior és Sant Jordi!!!) o qualsevol gadget/objecte relacionat amb la cuina. Llavors, entre totes les persones que portin regal farem un sorteig dels regals aportats. Per tant, si algú no vol o no pot portar-ne un, no passa res: no participa en el sorteig i llestos! En tot cas, qui vulgui portar alguna cosa cuinada a casa, que pensi que s’haurà de menjar pel cap baix a l’endemà, que després marxem de copes i el sopar ens el donen al restaurant!

El mecanisme: correu electrònic a un servidor
Ara venen les males notícies: només cabem 40 persones, al restaurant, Per tant, haurem d’establir un mecanisme per evitar possibles excessos de demanda. La cosa és molt senzilla: farem llista d’admesos per estricte ordre d’arribada amb els missatges que m’envieu al correu electrònic: massitet @ gmail.com. Què, com ho veieu? Us bé de gust? Doncs vinga, som-hi: envieu-me un correu amb el vostre nom i quantes persones veniu!

Salut i fins ara!

Massitet i Kissumenja

Tres anys… i canvi d’aires!!!

Tal dia com avui de fa tres anys vam penjar el primer post d’aquest bloc. Era un post d’arrancada, sense contingut culinari. Però era el primer. Per això considerem que és el dia de naixement d’Olleta de verdures. Per tant, ja fa unes 150 setmanes i uns 1100 dies que rondem per aquests Internets de Déu parlant de cuina i gastronomia.

Ja ho sabeu, si ens heu llegit amb certa regularitat: posar en marxa el bloc ens ha canviat força la vida. Ens ha permès conèixer un grapat de gent fantàstica; posar el nas en comerços i empreses d’aquest mundillo; compartir moltes estones i experiències genials; i aprendre un munt de coses mentre ens fèiem un fart de riure… i menjar i beure molt bé! Sense cap mena de dubte, les persones ha estat el millor que ens ha dut cuinar aquesta Olleta…

Aquest tercer any també ha estat ple de nous projectes relacionats amb la gastronomia i que no haurien estat possible sense el bloc. El llibre de cuina que està a punt de sortir és el primer: Els dolços i els salats als forns de Vinaròs. Fet amb ma germana i mun cunyat des de la seva fleca; i amb el mestre cuiner Juanjo Roda, és una de les grans experiències que ens ha portat Olleta. Però sembla que no serà el darrer, encara que alguns estan encara molt a les beceroles. Definitivament, la nostra vida és diferent a la què dúiem abans d’abril de 2007…

Canvi d’aires: cap al web del CUINA!
Aquest tercer aniversari, però, ens porta novetats molt importants respecte dels anteriors… Si tot va com està previst, la propera diada de Sant Jordi Olleta de verdures ja no serà com és. Continuarà existint i el continuarem fent nosaltres. Però ho farà dins de la pàgina web de CUINA, la revista catalana de cuina i gastronomia. Sí, estimats: deixem WordPress i marxem al web del CUINA!!

Ja feia temps que pensàvem en donar-li un rentat de cara a Olleta, crear noves seccions i revifar-ne algunes una mica abandonades. I, casualitats de la vida, fa unes setmanes es van posar en contacte amb nosaltres la gent de la revista. Resulta que estaven dissenyant el web i volien comptar amb un petit grup de blocaires que s’hi instal·lessin. I ens van enviar un correu per convocar-nos a una entrevista…

Ens van citar a la seu de la revista i vam estar xerrant amb el director, Josep Sucarrats, i amb el community manager de Sàpiens Publicacions, Guillem Carbonell (per entendre’ns, el que s’encarrega de les relacions de les revistes amb els internautes…). Va ser un conversa molt franca, molt clara i molt agradable. Ells ens van exposar el seu projecte i nosaltres vam exposar els nostres dubtes: “El bloc es continuarà dient Olleta de Verdures?”; “Tindrem llibertat per dir el què vulguem?”.

Les dues respostes van ser “Sí, és clar”. De fet, i una mica per sorpresa nostra, ens van dir que precisament el que volien era que Olleta, com a bloc, s’integrés al web tal com estava. Per entendre’ns, que ens volien precisament per ser com érem. Què fort, no? A nosaltres, la veritat, que la revista de cuina del teu país et vingui a buscar perquè li agrada el que fas és un subidón de nassos!

Ens ho vam pensar uns dies, la veritat. El projecte ens va engrescar des del principi, però ens van sortir dubtes. De primeres, ens va semblar que posar-nos dins del web de CUINA ens podia acabar obligant a escriure d’una manera, a ser més seriosos o escriure amb més regularitat. Però després vam veure que, si ens volien pel què érem, ben bé devien saber de què anàvem. No? I en aquest sentit, ens ho van dir per activa i per passiva: el bloc és vostre i en fareu el què vulgueu. I si la cosa no surt bé o no ens sentim a gust (uns o altres?). Res, ens ajuden a recuperar el bloc tal com el teníem… Per tant, res de què preocupar-se!

Ja us anirem informant, perquè no ens agradaria que amb el canvi d’adreça (encara no tenim la nova) se’ns perdés algú pel camí. Us volem a tots amb nosaltres! De tota manera, l’adreça Olletadeverdures.cat continuarà sent bona i esperem que sigui la de referència a partir d’ara. Per tant, la que desapareix és olletadeverdures.wordpress.com. Quan tinguem data d’apagagada de l’Olleta antiga us avisarem…

En fi, que el tercer aniversari ens porta a una nova etapa, que encetem amb tota la il·lusió del món i amb les incerteses que aquesta mena de canvis porten associats. Només esperem que les coses continuen com fins ara: gaudint de la vostra companyia, els vostres comentaris i el vostre carinyo. A fi de comptes, si això continua en marxa és per vosaltres!

Salut!

Massitet i Kissumenja

Descobrint abril

El mes passat ja ho vaig fer i em va agradar, així que aquest mes torno amb noves propostes gastronòmiques de la revista Descobrir Catalunya (de sapiens publicacions). El dossier central d’aquest mes el dediquen a la Cerdanya i de seguida em ve al cap el gran trinxat de patata i col que vam menjar una vegada a Puigcerdà. Vaig fullejant la revista i no puc evitar aturar-me a l’article que titulen Tranquil·litat i bons aliments. Qui podria? Però bé, estic pensant en el post així que vaig per feina i m’aturo a allò que només es pot fer a l’abril. Aquí ho teniu:

Qui més qui menys, tothom ha sentit a parlar de les desfilades de moros i cristians. El que jo desconeixia era la Nit de l’Olla a Alcoi, que se celebra el 21 d’abril. Abans que desfilin les quasi 30 agrupacions que participen en la festa, sopen olleta, un plat ben contundent i diferent a la olleta de la què parla aquí Massitet. No us diré la recepta però sí que a Alcoi hi posen cansalada i botifarrons entre d’altres ingredients. Ja salivo!

Segueixo amb una de les coses que més m’agraden: el formatge. El 23 d’abril al matí, a Elna, celebren un mercat de productes de la terra. És meravellós tenir formatges al matí i escriptors singant llibres a la tarda…

Si la opció d’Elna no ens atrau, també el 23 al matí ens podem apropar a Camarasa (la Noguera) on fan una costellada a l’ermita de Sant Jordi.

Per anar a la Cerdanya… qualsevol moment és bo, oi?

Kissumenja

L’abadejo de l’abuelo Pepito

Des que vam crear el bloc, aviat farà tres anys, tots els anys durant la Quaresma hem publicat un post sobre l’abadejo . No ha estat una cosa premeditada, sinó una simple casualitat. Bé, una casualitat d’aquelles que posa de manifest com les tradicions estan ben arrelades a la meva casa familiar. De fet, tots els plats de bacallà que hem publicat els hem menjat a casa ma mare… Aquest any, ni que sigui una mica tard, no volem faltar a la nostra tradició del post sobre l’abadejo.

L’abuelo Pepito
Als meus avis jo no els he conegut. A l’abuelo Àngel el van afusellar l’11 de setembre de 1941 a la presó de Castelló de la Plana per “rojo peligroso” i l’abuelo Pepito va morir als anys setanta de malaltia abans que jo nasqués. De records de tots dos en tinc gràcies a la tia Manuela i a la meva mare, que de tant en tant m’expliquen coses. De records culinaris, però, només en tinc de Pepito. El plat que avui us presento era un dels seus preferits. Simple i directe, aquest abadejo és una mostra dels gustos d’un cap de família de classe treballadora (obrer de la construcció) casat amb una llauradora. Ingredients per a dues persones:

• 2 talls d’abadejo d’uns 150 grams (els de la foto són de la part del llom)
• 2 patates mitjanes
• 2 dents d’all
• oli d’oliva verge extra, sal, pebrot vermell de la Vera

La cosa no té gens de misteri. Poseu les patates a bullir senceres i pelades. Quan ja estiguen cuites, apageu el foc i hi afegiu el bacallà. Mentre deixeu que el peix es cogui, prepareu la picada: dos dents d’all, pebrot vermell al gust i oli suficient per lubricar ben lucbirades les patates i el peix. Un cop estigui , poseu el peix i la patata a escórrer. Llavors, talleu la patata en quatre talls en sentit horitzontal i poseu el bacallà a sobre. Ara ja només falta donar-li color i alegria amb la picada que hem preparat.

El plat no és més que un senzillíssim guisat de bacallà i patates bullides; amanit amb una picada. Però si el proveu veure que és un plat que mereix un respecte. Poca broma amb l’efecte de la picada sobre el bollit!! Us ho prometo, t’alegra el dia més gris i dur de l’antiga Quaresma! Si fem concessions als nostres temps i l’acompanyem d’una copeta de vi blanc ben lleuger i fresc, la cosa pot ser, realment, important…

Salut!

Massitet

Nota: sé que em permetreu usar tota l’estona la paraula abuelo. A casa meva sempre l’hem feta servir i, la veritat, parlar dels meus abuelos en termes d’avis no em sortiria ni que Pompeu em fuetegés salvatgement…